Enki Bilal

De Wikipedia
Enki Bilal
Vida
Nacimientu Belgráu[1]7 d'ochobre de 1951[2] (72 años)
Nacionalidá Bandera de Francia Francia [3]
Estudios
Llingües falaes francés[4]
Oficiu historietista, direutor de cine, ilustrador, guionista, pintor, diseñador d'estampinesproductor de televisión
Llugares de trabayu París
Premios
IMDb nm0082094
enkibilal.fr
Cambiar los datos en Wikidata

Enes Bilalović llamáu Enki Bilal (7 d'ochobre de 1951Belgráu) ye un dibuxante y guionista de cómic.

Referencies biográfiques[editar | editar la fonte]

Nació'l 7 d'ochobre de 1951 en Belgráu, na República Federal Socialista de Yugoslavia, de padre bosniu y madre checa. Ellí participa nel so primer contautu col cine y la pintura: un mediu-metraxe, "un West Side Story yugo-socialista de depués de la guerra" (prefaciu a l'Etat de Stocks) onde interpreta a un pequeñu pintor de cai.


1960 : Treslládase a París cola so familia. Ellí va a conocer a René Goscinny, que lu anima a dedicase a la historieta.

1972 : Depués d'un pasu fugaz por Belles Artes, Enki Bilal asoleya la so primera historia, un Le Bol maudit, nel periódicu Pilote.

1975 : Publicación del so primer álbum, La Croisière des oubliés, sobre un guión de Pierre Christin.

1979 : Publicación de Les Phalanges de l'Ordre Noir, sobre un guión de Pierre Christin.

1980 : Primera serie personal, en Pilote, La Foire aux immortels. La segunda parte, La Femme piège, ye asoleyada n'álbum en 1986. Paralelemente, la collaboración ente Bilal y Christin continúa. Realicen especialmente, pa les editoriales Dargaud y Autrement, delles obres d'ilustraciones y fotos indireutes (Los Angeles, L'Étoile oubliée de Laurie Bloom, Cœurs sanglants).

1982 : Enki Bilal dibuxa sobre cristal una parte de los decoraos de La Vie est un roman, film d'Alain Resnais. Dos años enantes firmara'l cartel d'otra película del mesmu direutor, Mon oncle d'Amérique.

1985 : Fai investigaciones gráfiques pa Le Nom de la rose, el film de Jean-Jacques Annaud de la novela d'Umberto Eco.

Xineru de 1987 : Bilal obtien el Gran Premiu del Festival d'Angouleme .

1989 : Enki Bilal termina la so primera película, Bunker Palace Hôtel, con Jean-Louis Trintignant y Carole Bouquet. Esti mesmu añu, los Humanoïdes associés asoleyen Exterminateur 17, prepublicada en 1978 nes páxines de Métal hurlant, sobre un guión de Jean-Pierre Dionnet.

Xunu a payares de 1990 : Los Humanoïdes associés reediten les obres de Bilal asoleyaes enantes na editorial Dargaud: Mémoires d'outre-espace, La Croisière des oubliés, Le Vaisseau de pierre, Les Phalanges de l'Ordre noir, Partie de chasse, asina como Cœurs sanglants et autres faits divers.

1990 : Bilal dibuxa los decoraos y traxes de Roméo et Juliette de Prokofiev, sobre una coreografía del so amigu Angelin Preljocaj.

Payares de 1991 : Opéra bulle, dos meses d'esposición na Grande Halle de La Villette, de París.

1990 : Dibuxa los decoraos y traxes d'O.P.A. Mia, una ópera de Denis Levaillant creada pal Festival d'Avignon.

1992 : Esposición Transit nel Arcu de la Défense, en París

Setiembre de 1993 : La última entrega de La trilogie Nikopol, Froid Équateur, ye elixíu meyor llibru del añu, pol magazine de Bernard Pivot, Lire.

1994 : salida del álbum Bleu sang, retomando los personaxes de la triloxía Nikopol.

Setiembre de 1996 : Aparición de Mémoires d'autres temps, reedición aumentada del Bol maudit yde Crux Universalis.

Febreru de 1997 : Estrenu francés de Tykho Moon, el segundu llargu d'Enki Bilal.

22 de setiembre de 1998 : Publicación de Le Sommeil du monstre, primer volumen de la so Tétralogie du Monstre.

2003 : Publicación de 32 décembre, segundu volumen de la so Tétralogie du Monstre.

21 de marzu de 2004 : estrenu del tercer film de Bilal : Immortel, ad vitam, Adautación de La trilogie Nikopol, lo que supón el primer intentu de llevar a la pantalla unu de los llibros de so.

Mayu de 2006 : crea los sellos de Francia (emisión Europa), sobre'l tema de la integración.

3 de mayu de 2006 : Publicación de Rendez-vous à Paris, tercera entrega de la so Tetralogie du Monstre.

2009 : Últimu álbum Animal'z (Casterman)

Obres[editar | editar la fonte]

Cómic[editar | editar la fonte]

  • Légendes d'aujourd'hui
    • La Croisière des oubliés - 1975 - Bilal y Christin - Ed. Les Humanoïdes associés.
    • Le Vaisseau de pierre - 1976 - Bilal y Pierre Christin - Ed. Les Humanoïdes associés.
    • La Ville qui n'existait pas - 1977 - Bilal y Pierre Christin - Ed. Les Humanoïdes associés.
  • Les Phalanges de l'Ordre Noir - 1979 - Bilal y Pierre Christin - Ed. Les Humanoïdes associés.
  • Exterminateur 17 - 1979 - Bilal y Jean-Pierre Dionnet - Ed. Les Humanoïdes associés.
  • La trilogie Nikopol - Bilal - Ed. Les Humanoïdes associés.
    • La Foire aux immortels - 1980
    • La Femme piège - 1986
    • Froid Équateur - 1992
  • Partie de chasse - 1983 - Bilal y Pierre Christin - Ed. Les Humanoïdes associés.
  • Los Angeles - L'Etoile oubliée de Laurie Bloom - 1984 - Bilal y Pierre Christin - Ed. Autrement.
  • L'État des stocks
    • L'état des stocks - 1986 - Bilal - Ed. Futuropolis.
    • Milleneufcentquatrevingtdixneuf - 1999 - Ed. Les Humanoïdes associés.
    • Nouvel état des stocks - 2006 - Ed. Casterman.
  • Cœurs sanglants - 1988 - Bilal y Pierre Christin - Ed. Les Humanoïdes associés.
  • Histoires Courtes
    • Mémoires d'outre-espace - 1990 - Bilal - Ed. Casterman.
    • Mémoires d'autres temps - 1996 - Bilal - Ed. Casterman.
  • La Tétralogie du Monstre
    • Le Sommeil du Monstre - 1998 - Bilal - Ed. Les Humanoïdes associés.
    • 32 Décembre - 2003 - Bilal - Ed. Les Humanoïdes associés.
    • Rendez-vous à Paris - 2006 - Bilal - Ed. Casterman.
  • Un Siècle d'amour - 1999 - Bilal y Dan Franck - Ed. Fayard.
  • Magma - 2000 - Bilal - Ed. Hazard.
  • Les Correspondances de Christin - Le Sarcophage - Bilal y Pierre Christin - Ed. Dargaud.
  • Hors-jeu - 2002 - Bilal et Cauvin - Ed. Autrement.
  • Bleu sang - 2004 - Bilal - Ed. Christian Desbois.
  • Cœur sanglant et autres faits divers - 2005 - Ed. Casterman.
  • Mémoires d'autres temps : Histoires courtes 1971-1981 (guión y dibuxos), Les Humanoïdes associés, 1996.
  • Bleu Sang, Christian Desbois Éditions, 1994.
  • La Tétralogie du Monstre (guión y dibuxos), edición completa de Casterman, 2007 :
  • Le Sommeil du Monstre, Les Humanoïdes associés, 1998.
  • 32 Décembre, Les Humanoïdes associés, 2003.
  • Rendez-vous à Paris, Casterman, 2006.
  • Quatre ?, Casterman, 2007.
  • Animal'z (guión y dibuxos), Casterman, 2009.

Filmografía[editar | editar la fonte]

  • Bunker Palace Hôtel (1989)
  • Tykho Moon (1996)
  • Immortel, ad vitam (2004)
  • Cinemonstre (2006)

Ilustraciones[editar | editar la fonte]

  • Cubierta y ilustraciones de la edición de La journée d'un journaliste américain en 2889 de Jules Verne.
  • La portada del álbum Rainy day del grupu Gwendal.
  • Les portaes de les Aventures de Boro, reporter photographe de Dan Franck y Jean Vautrin.


Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 14 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 27 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 16 febreru 2020.
  4. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  5. Identificador NOR: PREX1025678D.
  6. Identificador NOR: PRER2229710D.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]