Emilia Plater

De Wikipedia
Emilia Plater
Vida
Nacimientu Vilnius[1]13 de payares de 1806[2]
Nacionalidá Bandera de Rusia Imperiu Rusu
Bandera de Polonia Polonia
Llingua materna polacu
Muerte Justianiów23 d'avientu de 1831[2] (25 años)
Sepultura Kapčiamiestis (en) Traducir
Causa de la muerte enfermedá
Familia
Padre Franciszek Ksawery Plater
Madre Anna Mohl
Pueblu Plater
Estudios
Llingües falaes polacu
Oficiu militar
Serviciu militar
Graduación capitán
Lluchó en Levantamiento de Noviembre (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

La Conde Emilia Plater (13 de payares de 1806Vilnius – 23 d'avientu de 1831Justianiów) foi una noble szlachta y revolucionaria polaca mientres la desintegración de la República de les Dos Naciones nes Particiones de Polonia. Participó nel Llevantamientu de Payares dirixendo una pequeña unidá y faciendo frente a les tropes ruses del zar Nicolás I de Rusia, llogrando'l rangu de capitana. La so repentina muerte por causa de una enfermedá torgar lluchar mientres el final del llevantamientu.[3][4]

A pesar de que nun participó en nengún enfrentamientu de gran relevancia mientres la guerra, la so hestoria popularizar ente los ciudadanos ya inspiró numberoses obres d'arte y de lliteratura. Ye considerada heroína nacional en Polonia, Lituania y Bielorrusia, países que na antigüedá formaron la República de les Dos Naciones.[5]

Biografía[editar | editar la fonte]

Infancia[editar | editar la fonte]

Emilia Plater nació'l 6 de payares de 1806 en Vilnius, República de les Dos Naciones (anguaño Lituania), anque la confederación eslleiríase un añu siguiente, mientres les Particiones de Polonia, pasando a formar parte del Imperiu Rusu. Venía d'una familia aristocrática polacu-lituana, anque nativa de Westfalia, que se treslladó a Livorno nel sieglu XV, y finalmente emigró a Lituania. En 1813, cuando Emilia tenía tan solu nueve años d'edá, foi unviada a unos parientes alloñaos de Daugavpils, na actual Letonia, por cuenta de que los sos padres, Franciszek Ksawery Plater y Anna von der Mohl, divorciárense.

Mientres la so temprana edá, la moza Emilia interesar pola vida y obra de personaxes tan famosos como Xuana d'Arcu, la patriota griega Laskarina Bouboulina, y los polacos Tadeusz Kosciuszko y Adam Mickiewicz. Llueu empezó a aprender a montar a caballu ya inclusive a emplegar un arma de fueu, cosa bastante inusual nuna muyer del sieglu XIX. Apasionada polos viaxes, a partir de 1829 Emilia Plater empezó a viaxar al traviés de les antigües rexones que nel so tiempu formaren la República de les Dos Naciones, tales como Varsovia, Cracovia o'l llugar onde tuviera llugar la Batalla de Raszyn, pero la repentina muerte de la so madre atayó'l viaxe.[6]

Llevantamientu de Payares[editar | editar la fonte]

Emilia Plater liderando a dellos partisanos armaos con guadaña de guerra.

El 29 de payares de 1830 los insurxentes polacos de Varsovia empobinaos por Józef Chłopicki remontar pa consiguir la independencia del país dempués de bastante tiempu sol dominiu zarista rusu. La revolución llegó inclusive a les rexones que formaren el Ducáu de Lituania tiempu tras.

Animada por un espíritu patrióticu, Emilia Plater decidió participar na llucha, creando la so propia unidá de partisanos qu'operaben en Lituania. Plater cortóse'l pelo, cosióse'l so propiu uniforme militar y entamó el so grupu armáu, formáu por más de 280 soldaos, 60 caballeros y cientos de llabradores armaos con guadaña de guerra, inscritos de forma voluntaria. Una vegada tou entamáu, Emilia Plater entamó la so marcha dende Daugavpils, conquistando les ciudaes circundantes so dominiu zarista n'abril de 1831. Depués trató de tornar al so puntu de partida, pero dempués d'afayar qu'un fuerte estacamento de rusos estableciérase na ciudá, obligar a abandonar el plan.

Emilia Plater nuna escaramuza en Šiauliai. Pintura de Wojciech Kossak.

Polo tanto decidió entrar na rexón lituana de Samogitia, camín de Panevėžys, onde xunió les sos fuercies con Karol Zaluski. Dempués de xunise al xeneral polacu Dezydery Chlapowski, l'exércitu superó los diez mil homes, y tomando ella mesma'l mandu de toles unidaes presentes en Lituania. Según la lleenda popular, el xeneral aconseyó a Emilia a arrenunciar al proyeutu de lliberar Polonia y volver a casa, pero la condesa respondió que nun diba dexar el so uniforme hasta que'l so país nun fuera lliberáu d'una vegada por toes de los rusos.

Chlapowski foi nomáu comandante del Primer Reximientu d'Infantería polacu-lituanu. Emilia Plater lluchó de tala forma que foi xubida a capitana; pero a pesar de la valentía de los soldaos polacos y lituanos, la revolución polaca quedó enllancada rápido cuando l'exércitu zarista de Nicolás I de Rusia fíxo-yos cruciar la frontera con Prusia y abellugase en Brodnica, enantes de rindise ante los rusos el 5 d'ochobre de 1831.

Sicasí, Emilia negar a siguir a escapar a Prusia, y decidió avanzar escontra Varsovia pa tratar de romper les llinies ruses. Finalmente, Emilia careció gravemente y morrió'l 23 d'avientu de 1831, nel castiellu de la familia en Abłamowicz Justinavas (en polacu Justianiów); y el so cuerpu foi soterráu nel pequeñu pueblu de Kapciamiestis en Lazdijai, Lituania.[7]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Identificador GND: 120995875. Data de consulta: 12 agostu 2015. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. 2,0 2,1 Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 27 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. "Litwa: przewodnik", Tomasz Krzywicki, 2005, páx. 196
  4. W pamięci potomnych
  5. Grób Emilii Broel-Plater
  6. Heart of Europe. Oxford University Press, páx. 248–249. ISBN 978-0-19-164713-0. Consultáu'l 9 de marzu de 2015.
  7. Dioniza Wawrzykowska-Wierciochowa (1982). Sercem i orężem Ojczyźnie słożyły: Emilia Plater i inne uczestniczki powstania listopadowego, 1830-1831. MON, páx. 180. ISBN 978-83-11-06734-9. Consultáu'l 9 de marzu de 2015.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]