Diari Català

De Wikipedia
Diari Català
Datos
Tipu periódicu
Fundación 4 de mayu de 1879
Fin 30 de xunu de 1881
Idioma catalán
Estáu  España
Sede Barcelona
Llugar de publicación Barcelona
Fundador Valentín Almirall (es) Traducir
Propietariu Valentín Almirall (es) Traducir
Posición política republicanismo federal (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Diari Català, fundáu por Valentí Almirall y Llozer en 1879 , foi'l primer diariu escritu íntegramente en catalán. Defendió'l republicanismu federal ya intentó formar conciencia catalanista. Mientres los sos trés años de vida, punxo especial atención a la información de les comarques y propúnxose actuar como voceru de les clases populares. Foi suspendíu tres veces, tiempu mientres el cual publicóse baxo les sos tres títulos alternativos: Lo Tibidabo, La Voz de Catalunya y Lo Catalanista. Suspendióse'l 1881 arriendes del frayatu ente Almirante Petreñas .[1]

Orixe[editar | editar la fonte]

El Diari Català empecipió la so publicación el 4 de mayu de 1879. Una de les principales causes que dexaron la salida d'esti primer diariu en llingua catalana foi la nueva llei de prensa impulsada pol gobiernu de la Restauración esi mesmu añu 1879. La llei ocupabase de la normativa d'espublización d'espublizaciones periódiques y presentaba un conxuntu de dato u quedaba claro'l control estatal de la propiedá, lo mesmu que de los conteníos. Ente los artículos d'esta llei de curtia duración (el 1883 saldría una nueva más lliberalizadora) destacaben la obligación d'efectuar una solicitú p'aniciar espublizar, que podía ser aprobada o refugada, y l'esixencia de que'l propietariu del periódicu tuviera unes carauterístiques particulares (mayoría d'edá, dos años viviendo na población u quería espublizar el diariu, plena disposición del llibre exerciciu de los derechos civiles y políticos, caltenimientu d'un pagu de 250 pesetes de contribución territorial, etc). Sicasí, la llei de prensa de 1879 ameyoraba la llexislación previa, y ye por eso que Valentí Almirall pudo sacar alantre'l so proyeutu del Diari Català

Tres díes enantes del entamu de les publicaciones, salió'l númberu "Prospecte", programa fundacional del periódicu, presumiblemente redactáu por Almirall y u s'establecíen los 10 oxetivos principales del Diari Català, que se proclamaba a sigo mesmu como pollíticu y lliterariu. En resume, los oxetivos veníen definir la misión de la prensa, el catalanismu, el conceutu de progresu, l'apertura del diariu a distintes idees ya ideoloxíes, el pluralismu, la so proyeición internacional con una rede de corresponsales, la presencia de seiciones culturales y científiques, y finalmente, la so vocación anunciada de aportar a un modelu de llinguax pa un idioma, el catalán, que nun tenía una fixación de criterios lexicográficos y gramaticales. 

Evolución[editar | editar la fonte]

El Diari Català tuvo una vida bien activa mientres los sos dos años de vida. La espublización fixo constantemente un trabayu d'opinión, de collaboración en campañes, d'organización d'actos, d'espublización de materiales, etc. De primeres, sicasí, tuvo ciertes dificultaes iniciales p'asitiase y faese llugar na sociedá barcelonesa u, n'aquel momentu, la metá de la tirada la tenía'l monárquicu y conservador Diario de Barcelona (Brusi), siguíu pol tamién conservador El Correo Catalán y los lliberales La Imprenta, La Publicidad y La Gaceta de Cataluña. Sicasí, el Diari Català va buscar el favor del públicu llector, un sofitu popular imprescindible, según Almirall, pa sobrevivir como diariu y consiguir influyir los ámbitos sociales. Per otra parte, n'esta llucha por un mercáu tamién se-y deben sumar otres llimitaciones, como la debilidá empresarial y la autocensura, que va faer más donda'l diariu magar la radicalidá de los sos planteamientos ya idees.

A lo llargo de los dos años d'esistencia del Diari Català, espublizaronse 785 númberos en cuatru cabeceres distintos, ya que'l periódicu federalcatalanista foi suspendíu en trés vegaes arriendes de trés denuncies feches pol fiscal d'imprenta -la primera (1879), por cuenta d'unos artículos d'unu de los redactores, Pedro Sacares, en defensa del nihilismu rusu; la segunda (1880), de resultes del artículu que espublizó'l diariu en conmemoración del asaltu a la Bastilla'l 14 de xunetu; y la tercera (1880), arriendes d'un artículu d'Almirall u defendía la politización del catalanismu y el tresformamientu d'España nuna federación-. Mientres les suspensiones, el Diari Català pudo siguir activu al traviés de tres cabeceres alternatives que, entá asina, dedicáronse puramente a una temática lliteraria: 

  • Lo Tibidabo. Diari no polítich (de xunetu a agostu de 1879)
  • La veu de Catalunya. Diari no polítich, pero clá i catalá (de xunetu a agostu de 1880)
  • Lo catalanista. Diari no polítich (d'ochobre a payares de 1880)

Final[editar | editar la fonte]

El Diari Català sumió finalmente'l 30 de xunu de 1881. Una de les principales causes de la so muerte foi la rotura política ente'l federalcatalanismu de Valentí Almirall y el republicanismu federal español de Pi y Margall. Otres razones tien de tenese en cuenta nel fin del periódicu, como la so débil vida financiera, la fráxil salú del mesmu Almirante y los problemes llegales que yá tuviera colos trés suspensiones. Sicasí, la esistencia d'un nuevu diariu en catalán, La Renaixença , y la falta d'un públicu potente, republicanu y federal, fixeron que la desapaición del Diarii Català fora recibida con cierta indiferencia social. 

Conteníu[editar | editar la fonte]

El periodismu del Diari Català yera un periodismu innovador y activu. Los sos redactores y collaboradores, ente ellos unos 300 corresponsales nel estranxeru, diben al llugar de los fechos pa poder esplicar la información de primera manu -el mesmu Almirante foi a Sicilia cubrir la erupción del Etna-. Con éses la información internacional y llocal yera de notable importancia, nel diariu, yá partir d'ésta'l periódicu consiguió un modelu de crónica culta y de referencia, u los redactores y corresponsales podíen apurrir cierta opinión sobre aquello de lo qu'informaben, anque había un enclín a la espresión en prosa neutra. 

En cuantu al conteníu específicu de cada publicación, dalgunes de les seiciones qu'apaecíen davezu, anque non siempres, yeren les siguientes:

  • "Santoral"
  • "Espectacles"
  • "Públics"
  • "Diversions particulars"
  • "Noticias de Barcelona"
  • "Sessió de l'Ajuntament"
  • "Moviment Científic y Artístic"
  • "Butlletí Astronómich"
  • "Servey Meteorológich"
  • "Secció de Fondo"
  • ”Correspondencias del Diari Català”
  • "Noticias de Catalunya"
  • "Noticias d'Espanya"
  • "Secció Oficial"
  • "Secció Comercial"
  • "Secció d'Anuncis"
  • "Secció Telegràfica" ("télegramas de la premsa estrangera", "extracte de telégramas", "telégramas particulars").

Per otra parte, el Diari Català llevó a cabu una serie d'importantes actividaes lliteraries mientres la so esistencia, como la organización d'un certame lliterariu (1880 y 1881), concursu destináu al cultivu de les lletres catalanes; la espublización d'un suplementu lliterariu los xueves, u apaecía producción y crítica de la lliteratura d'aquel momentu; y la creación d'una Biblioteca Literària a partir de la espublización regular de delles obres al traviés de folletos en forma de plegues. Dalgunos de los testos de la Biblioteca del Diarii Català foron Un viaxe alredor del mundu deCharles Darwin (prosa científica), La Ilíada d'Homero (prosa clásica) y los cuentos d'Edgar Allan Poe (novela moderna del momentu), los trés exemplos del calter innovador, progresu y científicu que pretendía sopelexar y tresmitir el periódicu de Valentí Almirall. La Biblioeteca del Diari Català, por tanto, ye un reforzamientu de les teoríes polítiques basaes nel republicanismu, federalismu, llaicismu y progresismu del diariu fundáu por Valentí Almirall. 

Finalmente, una de les aiciones más destacaes del Diari Català pa la proyeición del so conteníu foi'l suplementu femenín "Modes y Llabores", que tenía como oxetivu informar a les muyeres catalanes sobre les últimes novedaes de moda que se llevaben a cabu, tantu en Francia como cualesquier otru llugar, siempres que s'afixeren «al gustu y moda de faer de la nuesa fermosa ciudá». La edición d'esti suplementu taba bien rellacionada col cambéu d'opinión de la sociedá sobre la muyer, que se va ver alteriada principalmente po la so creciente educación ya incorporación al mundiu del trabayu. 

Catalanismo y Federalismo[editar | editar la fonte]

La espublización Diari Català foi un puntu d'inflexón na hestoria del periodismu catalán, nel procesu de normalización llingüística, na politización del catalanismu y na construcción nacional catalana. Amás, el periódicu d'Almirall, treslladando los sos propios idearios, tamién amosaba un pensamientu republicanu federal. Entá asina, siempres prevalecía'l catalanismu y el proyeutu de tresformar España nuna federación asimétrica que volviera l'autogobiernu en Cataluña y que tenía como referentes los movimientos autonomistes d'Hungría, Irlanda y los sistemes políticuconstitucionales de los Estaos Xuníos y Suiza.[2]

Asina siguiendo la so ideoloxía catalanista, el diariu yera un claru defensor del Drechu Civil catalán y del proteicionismu, y amás, en 1880 impulsó la celebración del Primer Congresu Catalanista , un eventu de gran importancia nel procesu de politización del catalanismu. Aquel Primer Congresu Catalanista, empobináu y escurríu por Valentí Almirall coles mires de disponer d'un preséu políticu autónomu ensin llazos de dependencia con Madrid, tenía como principales puntos a tratar la llingua, la política y el drechu

Disputa ente'l Diari Català y La Renaixensa[editar | editar la fonte]

En 1880 apaez un nuevu diariu escritu en catalán, La Renaixensa, dirixíu por Pere Aldavert y col sofitu d'Ángel Guimerá. Anque nun principiu, la rellación ente dambos periódicos foi bastante intensa y positiva, a raigañu del Congresu Catalanista va esleise la collaboración y va españar la tensión acumulao. Esta disputa partía de les distintes postures que'l Diari Català y La Renaixensa calteníen respectu al catalanismu y que significaron la división d'esti movimientu a la fin del Primer Congresu Catalanista de 1880. Asina, ente que'l primeru defendía la politización activa del catalanismu al traviés del federalismu, el segundu reivindicaba que'l movimientu qu'empezara cola Reniaxença llindara'l so activismu nel ámbitu lliterariucultural.

Aspeutos formales y téunicos[editar | editar la fonte]

El Diari Català tenía una periodicidá diaria y salía pela mañana. Taba presentáu en formatu foliu (32x22 cm) y l'información taba distribuyida davezu en 8 páxines a 3 columnes. Esti tipu d'organización dexaba l'usu de filetes que faíen alendar el testu, un factor claramente de modernidá n'aquella dómina, como l'usu de títulos que teníen rellación y avanzaben cola noticia. Cabe destacar tamién la cabecera del Diari Català como factor modernizador, yá que nella apaecíen un ferrocarril y una imprenta, símbolos de la meyora, l'urbanismu y la circulación d'idees. Amás, tamién pueden reparase una bandera, símbolu del catalanismu, y un sol naciente, que venía representar la lluz de la razón defendida polos masones, ente los que figuraba Valentí Almirall.

D'otru llau, el Diari Català foi publicáu en delles imprentes dende 1879 hasta 1881, ente les que destaquen les siguientes:

  • L. Domènech (del 4 de mayu al 24 de xunetul de 1879).
  • "La Academia" d'Evaristo Ullastres (del 26 d'agostu al 8 de payares de 1879).
  • La Renaisensa (del 9 de payares de 1879 al 31 d'avientu de 1880).
  • El Porvenir (de l'1 de xineru al 27 d'abril del 1881).
  • Oliveres d'A. Xumetra (del 28 d'abril al 30 de xunu del 1881).

Direutores[editar | editar la fonte]

  • Valentí Almirall (mayu 1879 - ochobre 1880 / xineru 1881 - xunu 1881): foi l'encargáu de la direición, la propiedá, la xestión y el control del diariu mientres los sos dos años de vida.
  • Antoni Feliu i Codina (ochobre 1880 - avientu 1880): algamó'l cargu de direutor mientres los periodos del Congresu Catalanista y el viaxe d'Almirall n'Italia pa cubrir la erupción del Etna .

Redactores[editar | editar la fonte]

  • Leandre Pons
  • Antoni Feliu i Codina
  • Artur Gallard
  • Pere Maria Ravetllat
  • Ròmul Quintana
  • Eudald Canibell
  • Pere Sacases
  • Conrad Roure
  • Joan Molas i Casas
  • Ferran Rodríguez i Masdeu
  • Emili Asencio
  • Josep Segalà

Collaboradores[editar | editar la fonte]

  • Frederic Soler
  • Alfons Revetllat
  • Damas Calvet
  • Emili Vilanova
  • Josep Feliu i Codina
  • Àngel Guimerà
  • Joaquim Maria Bartrina
  • Manuel de Lasarte
  • Dolors Monserdà
  • Josep Lluís Pellicer
  • Pere Pagès

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Diari Català».
  2. Diari Català a Almirall: portal de cultura i pensament del segle XIX de l'Ateneu Barcelonès

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Webgrafia[editar | editar la fonte]