Conflictu armáu en Birmania

De Wikipedia
Conflictu armáu en Birmania
Fecha 2 abril 1948 → anguaño
Llugar Birmania
Resultáu En cursu
Belixerantes
Gobiernu de Birmania:
AFPFL (1948-62)[1]
BSPP (1962-88)[2]
SLORC (1988-11)[3]
USDP (2011-actual)[3]
Rebeldes comunistes:
CPB (1948-88)[4]
  • Banderes Rojas (BR)
  • Banderes Blanques (BB)

MNDAA (1989-actual)[4][5] (principales en Shan)
Rebeldes de Rakhine:
ALP-ALA (1974-actual)[6]
RNA[7]
Rebeldes de Chin:
CNA[8](1998-actual)
Rebeldes de Mon:
MNLA[9]
Rebeldes de Karen:
KNDO-KNLA[10]
DKBA[11]
Rebeldes de Kachin:
KIO-KIA (1961-actual)[12]
Rebeldes de Karenni:
KPN-KNG[13]
Rebeldes de Shan:
KNU (1949-actual)[14]

Muyahidines
WNA (1975-88)[16][17]
UWSA (1988-actual)[18]
SSA-N (1988-actual)[19]
SSA-S (1988-actual)[20]
NDAA[21]
MNDAA[22]
LDF[23]
PSLF[24]
PPLA[25]
Comandantes
Sao Shwe Thaik (1948-52)
Ba O (1952-57)
Win Maung (1957-62)
Ne Win (1962-81)
San Yu (1981-88)
Saw Maung (1988-92)
Than Shwe (1992-11)
Thein Sein (2011-actual)
Bo Mya (1976-00)
Padoh Mahn Sha Lah Phan (2000-10)
Naw Zipporah Sein (2011-actual)
Thein Pe Myint (1948-52)
Thakin Than Tun (1952-68)
Yang Mao-liang
Col. Yawd Serk (SSA)
Ma Hai San[17]
Wei Hsueh-kang
Xeneral Gam Shawng Gunhtang
Johnny y Luther Htoo (GA)
Padoh Mahn Sha Lah Phan (DKBA, 1994-08)
Bo Nat Khann Mway (DKBA, 2008-actual)
Fuercies en combate
60.000-70.000 (1980s)[26]
170.000-180.000 (1988)[27]
200.000 (1989)[27]
289.000 (1995)[28]
350.000-450.000 (2002)[29]
(probablemente 400.000)[29]
513.250 (2010)[30]
60.000-70.000 (1988)[31]
50.000 (1998)[32]
15.000 (2002)[33]

210.000 muertos (1948-2006)[34]
600.000-1.000.000 movíos internos nel oriente (2002)[35]
[editar datos en Wikidata]

El Conflictu armáu en Birmania o La Guerra Civil en Birmania ye un términu usáu pa referise a la violencia interna en Birmania, tantu por motivu políticos y étnicos ente diversos grupos armaos y el gobiernu d'esi país. El conflictu empezó aproximao n'abril de 1948 anque dende 1988 el conflictu centróse na llucha contra la xunta militar que gobierna dende esi entós Birmania. Los sos principales episodios son el llevantamientu de 1988, l'actividá d'oposición política d'Aung San Suu Kyi, les protestes de 2007 y el devastador pasu del ciclón Nargis.

Los bamar constitúin el grupu étnicu principal del país, tamién esisten les importantes minoríes de los shan, karenes, amás de cuntar con otres menores, como los arakanes, chines, indies, mon, jingpos, karennis y chin.

Tamién nel norte del país instaláronse tropes chines nacionalistes que fuxeron a Birmania tres la so derrota en 1949, dende entós el xeneral chinu Li Mi llanzó repitíos ataques al sur de China, ente 1953 y 1954 ante la presión birmana y china unos 7.000 soldaos del KMT fueron tresportaos per aire a Taiwán incluyendo al so comandante, pero nes zones septentrionales de Laos, Birmania y Tailandia quedaron otros 7.000 que pasaron a dedicase al tráficu d'opiu.[36]

Causes[editar | editar la fonte]

Birmania independizar de Reinu Xuníu en 1948, y de momentu los rebeldes comunistes alzar contra'l gobiernu. Llevantamientos y conflictos étnicos empezaron a españar en delles provincies a partir de 1949, principalmente los karenes del oriente birmanu, arrexuntaos na KNU. Estos buscaron la secesión, la creación d'un estáu autónomu, llamáu Kawthoolei. La situación empioró cuando'l budismu foi la relixón oficial y los derechos de les minoríes rohingyes (musulmanes), karen, chin y kachin (cristianos) quedaron namái como nominales, aumentando'l sofitu a grupos separatistes.[37]La división del partíu gobernante, l'AFPFL, llevó a la instalación por esta d'un gobiernu militar ente 1958 y 1960. Tien de mentase que la AFPFL foi'l partíu gobernante del país dende'l fin de la ocupación xaponesa en 1945 hasta'l so derrocamientu en 1962.

El 2 de marzu de 1962 producióse un golpe d'estáu qu'impunxo un gobiernu militar de calter izquierdista del BSPP que se caltendría hasta 1988. El so autor, el xeneral Ne Win, convertir en xefe d'estáu hasta 1981, caracterizando la so alministración de momentu con xeneralizaes violaciones de los derechos humanos nes zones fronterices, lo que foi siguíu por una intensificación de la insurxencia, sobremanera per parte del KNU de los karen y la MNDAA de los shan. La persecución contra los rohingyas del oeste llevó a una radicalización del Islam nel país, formándose dellos grupos armaos pequeños pero bien activos naquella zona, utilizando como bases campamentos en Bangladex. N'otres rexones prodúcense tamién combates anque muncho más esporádicos.

Llevantamientu de 1988[editar | editar la fonte]

El 8 d'agostu de 1988 les protestes d'estudiantes estendiéronse masivamente a tol país. Cientos de miles de monxos vistíos de color ocre, neños pequeños, estudiantes universitarios, ames de casa y médicos manifestar contra'l réxime.[38][39] El llevantamientu terminó'l 18 de setiembre, dempués d'un sangrientu golpe militar por SLORC, xunta militar que gobernaría hasta 2011. Créese que miles de persones morrieron nes manifestaciones.[40][41][42]

Mientres esta crisis Aung San Suu Kyi adquirió importancia y sofitu políticu, cuando'l so partíu, el NLD, ganó les eleiciones de 1990. Pero la xunta negar a reconocer la resultancia y dexar el poder y, a la fin, encarcelar. El SLORC reorganizóse como'l partíu gobernante, el BSPP.[38]

Como resultáu de les protestes contra'l gobiernu esti empezó a axustar la paz con dellos grupos armaos pa pacificar el país. El conflictu xeneró cerca de 110.000 refuxaos birmanos viviendo en países vecinos en 2005.[43]Anguaño cerca de 25 grupos étnicos roblaron la paz col gobiernu.[44]

Eventos recién[editar | editar la fonte]

En payares de 2005, la xunta militar de gobiernu empecipió'l cambéu de la capital dende Yangon a Kyatpyay nes contornes de Pyinmana. Esta aición pública sigue una política al llargu plazu non oficial d'evitar que protestes o llevantamientos civiles puedan amenaciar a la xunta pa evitar la repetición de los acontecimientos de 1988. El Día de les Fuercies Armaes (27 de marzu de 2006), la nueva capital foi nomada oficialmente Naypyidaw Myodaw (Ciudá Real de la Plaza de los Reis), pero ye comúnmente llamada Naypyidaw. La represión política contra opositores costó cerca de siete mil vides.

Dende 2006 la ofensiva del gobiernu contra'l KNU en Kayin provocó miles de movíos. Envalórase que'l conflictu provocó'l desplazamientu o treslláu forzáu de mediu millón de persones nel este de Birmania. Para 2007 la mayoría de los refuxaos fuxeren a les provincies tailandeses de Chiang Mai y Ratchaburi, onde s'instalaron munchos campamentos de refuxaos, na so mayoría karenes.

Dende'l 9 Xunu, 2011, la ofensiva del gobiernu contra'l Exércitu Kachin pa la Independencia provocó miles de movíos y muertos.[45] El Conflictu en Kachin foi'l mayor conflictu en Birmania mientres 2012.

Fuercies rebalbes[editar | editar la fonte]

Faición Llugar Combatientes
(1948-1988)
Combatientes
(1988-actual)
PVO[46] 5.000 (1950s)[47]
MPF <1.000 (1950s)[47]
NMSP-MNLA[48] Mon 1.000 (1950s)[47] 3.000-4.000 (1988)[49]
1.000-2.600 (2002)[50]
200 (2007)[51]
NRA[52] 150 (2001)[53]
800-1.000 (2002)[54]
ABSDF[55] 5.000 (fines 1980s-entamos 1990s)[49]
2.000 (entamos 1990s)[56]
500 (2002)[57]
Kachin
KIO-KIA Kachin 2.000 (1970s)[26] 7.000-10.000 (fines 1980s-entamos 1990s)[58]
8.000 (2001)[59]
5.000 (2002)[60]
250 (2007)[61]
NDA-K[62] 3.000 (1970s)[56]
KDA[63] 1.000-3.000 (2002)[64]
Rebeldes de Rakhine
APLP[65] 500 (1950s)[47]
CPA[66] 300 (1960s-1970s)[67]
RSO[68] 5.000 (mediaos 1990s)[69]
ARNO[70] 1.000 (2002)[71]
Rebeldes de Chin
CNA 500 (2002)[71]
NSCN-IM[72] 1.000 (2002)[71]
NSCN-K[73] 500-600 (2002)[71]
Rebeldes de Karenni
KnA[74] 1.500-3.000 (2002)[75]
KNPLF[76] 500 (2002)[77]
25 (2007)[78]
KNPP-KA[79] 1.200 (2007)[80]
Rebeldes de Karen
DKBA 2.000-3.000 (1993)[81]
2.000 (2007)[82]
KPA[83] 300 (2002)[84]
KNU-KNLA Karen 10.000[85]-20.000[86](1980s)
7.000-13.000 (1987)[87]
4.500 (1989)[88]
15.000 (1995)[89]
5.000-7.000 (1997)[90][91]
2.000-7.000 (2003)
(probablemente 6.000)[85]
3.500-7.000 (2007)
(probablemente 4.000)[92]
4.000 (2006)[86]
KNLP[93] 300 (2002)[71]
GA[94] 300 (2002)[95]
AIG[96] 200-300 (1970s)[97]
Rebeldes en Shan
PNLO-PPLA[98] Shan 1.000 (1950s)[47]
800 (1980s)[99]
SURA[100] Shan 10.000-11.000 (1980s)[99]
SUA[101] Shan 5.000-8.000 (1980s)[99]
UWSA Shan 1.000 (1970s)
(incluyendo PSLF)[26]
20.000 (2007)[102]
CPB-BR Shan 500 (1961)[103]
CPB-BB Shan 15.000-18.000 (1950)[104]

8.000-15.000 (1967)[103]
20.000-30.000 (1970s)
(incluyendo BR)[26]

SNPLO-SNPLA[105] Shan 600-700 (2002)[71]
100 (2007)[106]
SSA-S Shan 1.500 (1961)[107]
7.000-9.000 (1978)[107]
15.000 (1996)[108]
10.000 (2007)[109]
SSA-N 1.000-1.500 (2002)[110]
MNDAA 1.000-2.000 (2002)[110]
SSNA[111] 1.000 (2002)[110]
SSIA[112] 2.000 (1950)[113]
MTA[114] 10.000 (1990s)[115]
18.000-20.000 (1996)[116]
PSLA[117] 400-500 (2002)[71]
MDUF[118] 200-300 (2001)[119]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Inglés Anti-Fascist People's Freedom League
  2. Inglés Burma Socialist Programme Party
  3. 3,0 3,1 Inglés State Law and Order Restoration Council
  4. 4,0 4,1 Inglés Communist Party of Burma
  5. Grupu socesor del CPB Banderes Blanques, les Banderes Rojas fueron asocedíes pol CPA.
  6. Inglés Arakan Liberation Party-Arakan Liberation Army
  7. Inglés Rohingya National Army
  8. Inglés Chin National Army
  9. Inglés Mon National Liberation Army
  10. Inglés Karen National Defense Organization-Karen National Liberation Army
  11. Inglés Democratic Karen Buddhist Army
  12. Inglés Kachin Independence Organization-Kachin Independence Army
  13. Inglés Kayan National Party, antes Kayan New Land Party; Kayan National Guard
  14. Inglés Karen National Union
  15. Inglés Karen National Liberation Army
  16. Inglés Wa National Army
  17. 17,0 17,1 Political terrorism: a new guide to actors, authors, concepts, data bases, theories, & literature, Alex Peter Schmid & A. J. Jongman, pp. 517, Transaction Publishers, 2005 (orixinal de 1988).
  18. Inglés United Wa State Army
  19. Inglés Shan State Army-North
  20. Inglés Shan State Army-South
  21. Inglés National Democratic Alliance Army
  22. Inglés Myanmar National Democratic Alliance Army
  23. Inglés Lahu Democratic Front
  24. Inglés Palaung State Liberation Front
  25. Inglés Pa'O Peoples Liberation Army
  26. 26,0 26,1 26,2 26,3 Chao Tzang Yawnghwe, 2010: 57. El narcotraficante y señor de la guerra Khun Sa a finales de los ochenta xunió les fuercies de la so MTA coles de KNU, KIO, NMSP, SSA y KNPP contra'l gobiernu central pero foi vencíu.
  27. 27,0 27,1 Heppner & Becker, 2002: 18
  28. Heppner & Becker, 2002: 18-19
  29. 29,0 29,1 Heppner & Becker, 2002: 19
  30. International Institute for Strategic Studies; Hackett, James (ed.) (2010). The Military Balance 2010. Londres: Routledge, pp. 420-421. ISBN 1-85743-557-5.
  31. Pavković, 2011: 476
  32. Bertil Lintner (1999). Burma in revolt: opium and insurgency since 1948. Bangkok: Silkworm Press. ISBN 978-974-7100-78-5.
  33. Myanmar: Armed forces. Encyclopedia of the Nations.
  34. De re militari: muertos en Guerres, Dictadures y Xenocidios
  35. Janie Hampton (2012). Internally Displaced People: A Global Survey. Londres: Routledge. ISBN 978-1-136-54705-8.
  36. Kaufman, Victor S. "Trouble in the Golden Triangle: The United States, Taiwan and the 93rd Nationalist Division". The China Quarterly. Non. 166, Jun., 2001. p.440.
  37. Lall, Marie (2009). Ethnic Conflict and the 2010 Elections in Burma, ed. Chatham House.
  38. 38,0 38,1 Steinberg (2002)
  39. Burmese Days | Foreign Affairs
  40. Ferrara (2003), pp. 313
  41. Wintle (2007)
  42. BBC News - Was Burma's 1988 uprising worth it 6 d'agostu de 2008.
  43. Myanmar refugees to try resettling | The Japan Times Online 18 de febreru de 2009.
  44. Smith, M. (2007). State of Strife: The Dynamics of Ethnic Conflict in Burma. Policy Studies, 36, p. 1. East West Centre, Washington.
  45. Birmania: ONX pide final d'ataques aéreos n'estáu de Kachin, terra.com, 02 de xineru de 2013, http://noticias.terra.com.ar/sociedad/birmania-onu-pide-final-de-ataques-aereos-en-estáu-de-kachin,754y471cd26fb310VgnCLD2000000dc6eb0aRCRD.html
  46. Inglés Peoples Volunteer Organisation, faición del CPB-BB
  47. 47,0 47,1 47,2 47,3 47,4 Smith, 1999: 484
  48. Mon National Liberation Army, brazu armáu del New Mon State Party; los sos antecedentes son el Mon United Front fundáu en 1949 y que se convirtió nel Mon People's Front en 1952.
  49. 49,0 49,1 Desmond Ball (1998). Burma's military secrets: signals intelligence (SIGINT) from the Second World War to civil war and cyber warfare. Bangkok: White Lotus Press, pp. 98. ISBN 978-974-8434-50-6.
  50. Heppner, 2002: 143-144
  51. Heppner & Mathieson, 2007: 112
  52. Inglés Monland Restoration Army, separáu del MNLA en 2001
  53. Heppner, 2002: 145
  54. Heppner, 2002: 146
  55. Inglés All Burma Students' Democratic Front
  56. 56,0 56,1 Heppner, 2002: 150
  57. Heppner, 2002: 151-152
  58. Heppner, 2002: 146-147
  59. Schmid & Jongman, 2011: 654
  60. Heppner, 2002: 148
  61. Heppner & Mathieson, 2007: 108
  62. Inglés New Democratic Army-Kachinland
  63. Inglés Kachin Democratic Army
  64. Heppner, 2002: 149-150
  65. Inglés Arakan People's Liberation Party
  66. Inglés Communist Party of Arakan
  67. Smith, 1999: 219
  68. Inglés Rohingya Solidarity Organisation
  69. Selth, 2003: 19
  70. Inglés Arakan Rohingya National Organization, socesora en 1998 del Arakan Rohingya Islamic Front
  71. 71,0 71,1 71,2 71,3 71,4 71,5 71,6 Heppner, 2002: 158
  72. Inglés National Socialist Council of Nagaland-Isaac Muivah
  73. Inglés National Socialist Council of Nagaland-Khaplang
  74. Inglés Karenni Army
  75. Heppner, 2002: 135
  76. Karenni Nationalities People's Liberation Front
  77. Heppner, 2002: 143
  78. Heppner & Mathieson, 2007:115
  79. Karenni National Progresive Party-Karenni Army
  80. Heppner & Mathieson, 2007: 98. La metá regulares y la otra milicianos.
  81. Heppner & Becker, 2002: 132
  82. Heppner & Mathieson, 2007: 111
  83. Inglés Karen Peace Army
  84. Heppner, 2002: 134-135
  85. 85,0 85,1 Bolesta, 2004: 98
  86. 86,0 86,1 Smith, 1991: 450
  87. Gregory R. Copley (1987) [1984]. Defense & foreign affairs handbook. Londres: International Strategic Studies Association, pp. 139.
  88. John Laffin (1989). The world in conflict 1989: contemporary warfare discribed and analysed. Londres: Brassey's Defence Publichers, pp. 47. ISBN 978-0-08-036265-6.
  89. Fong, 2007: 169
  90. Skidmore & Wilson, 2007: 61. Mil d'ellos regulares
  91. Tucker, 2000: 357. En 1997 100.000 soldaos del gobiernu llanzaron una ofensiva militar contra los karennis, 15.000 refuxaos fuxeron a Tailandia onde yá vivía 90.000 fuxitivos.
  92. Heppner & Mathieson, 2007: 102
  93. Inglés Kayan New Land Party
  94. Inglés God's Army
  95. Heppner, 2002: 156
  96. Inglés Anti-Insurgent Group
  97. Heppner, 2002: 154-155
  98. Inglés Pa'O National Organization; Pa'O National Liberation Organization
  99. 99,0 99,1 99,2 Schmid & Jongman, 2005: 517
  100. Inglés Shan United Revolutionary Army
  101. Inglés Shan United Army
  102. Heppner & Mathieson, 2007: 97
  103. 103,0 103,1 Schmid & Jongman, 2005: 514
  104. Lintner, 1990: 15
  105. Shan Nationalities People's Liberation Organization-Shan Nationalities People's Liberation Army
  106. Heppner & Mathieson, 2007: 115
  107. 107,0 107,1 Chao Tzang Yawnghwe (2010) [1987]. The Shan of Burma: Memoirs of a Shan Exile. Singapur: Institute of Southeast Asian Studies, pp. 58. ISBN 978-981-230-396-7.
  108. South, 2008: 69
  109. Heppner & Mathieson, 2007: 105. La metá regulares, la otra milicianos.
  110. 110,0 110,1 110,2 Heppner, 2002: 157
  111. Inglés Shan State National Army
  112. Inglés Shan State Independence army, en 1964 xunir al SSA (Shan State Army)
  113. Lintner, 1999: 491-492
  114. Inglés Mong Tai Army formáu por etnies Wa, Palaung y Kachin.
  115. Heppner, 2002: 155
  116. Lintner, 1999: 485
  117. Inglés Palaung State Liberation Army brazu armáu del PSLF
  118. Inglés Myeik-Dawei United Front, surdíu tres la disolución del CPB en 1989
  119. Heppner, 2002: 154

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Bolesta, Andrzej (2004). Conflict and displacement: international politics in the developing world. Bialystok: Llibra. ISBN 978-83-88463-36-5.
  • Fong, Jack (2008). Revolution As Development: The Karen Self-Determination Struggle Against Ethnocracy from 1949-2004. Boca Raton (Florida): Universal-Publishers. ISBN 978-1-59942-994-6.
  • Heppner, Kevin & Jo Becker (2002). "My Gun Was As Tall As Me": Child Soldiers in Burma. Nueva York; Washington DC; Londres; Bruxeles: Human Rights Watch. ISBN 978-1-56432-279-1.
  • Heppner, Kevin & David Mathieson (2007). Sold to be Soldiers: The Recruitment and Use of Child Soldiers in Burma. Tomu XIX. Nueva York: Human Rights Watch.
  • Lintner, Bertil (1990). The Rise and Fall of the Communist Party of Burma (CPB). Ithaca: SEAP Publications. ISBN 978-0-87727-123-9.
  • Lintner, Bertil (1999). Burma in revolt: opium and insurgency since 1948. Chiang Mai: Silkworm Press. ISBN 978-974-7100-78-5.
  • Pavković, Aleksandar & Peter Radan (2011). The Ashgate Research Companion to Secession. Burlington; Farnham: Ashgate Publishing. ISBN 978-0-7546-7702-4.
  • Schmid, Alex P. (2011). The Routledge Handbook of Terrorism Research. Abingdon; Nueva York: Taylor & Francis. ISBN 978-1-136-81040-4.
  • Schmid, Alex & Jongman, Albert (2005) [1988]. Political Terrorism: A new guide to actors, authors, concepts, data bases, theories and literature. Amsterdam; New York: North-Holland; New Brunswick: Transaction Books. ISBN 978-1-4128-0469-1.
  • Selth, Andrew (2003). Burma's Muslims: terrorists or terrorised?. Canberra: Strategic and Defence Studies Centre de la Australian National University. ISBN 978-0-7315-5437-9.
  • Skidmore, Monique & Trevor Wilson (2007). Myanmar: The State, Community and the Environment. Canberra: ANU Y Press. ISBN 978-1-921313-37-0.
  • Smith, Martin John (1991). Burma: Insurgency and the Politics of Ethnicity. Londres & Nueva Jersey: Zed Books. ISBN 978-0-86232-869-6.
  • Smith, Martin John (1999). Burma: insurgency and the politics of ethnicity. Londres: Zed Books. ISBN 978-1-85649-660-5.
  • South, Ashley (2008). Ethnic Politics in Burma: States of Conflict. Abingdon; Nueva York: Taylor & Francis. ISBN 978-0-415-41008-3.
  • Tucker, Shelby (2000). Among insurgents: walking through Burma. Londres; Nueva York: The Radcliffe Press. ISBN 978-1-86064-529-7.