Cistothorus platensis

De Wikipedia

Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu.

Cistothorus platensis
Estáu de caltenimientu
Esmolición menor (LC)
Esmolición menor (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Passeriformes
Familia: Troglodytidae
Xéneru: Cistothorus
Especie: C. platensis
(Latham, 1790)
Distribución
Subespecies
18, vease testu
Sinonimia

Sylvia platensis[2]

Cistothorus stellaris[3]
Consultes
[editar datos en Wikidata]

.


Cistothorus platensis ye una especie d'ave paseriforme perteneciente al xéneru Cistothorus qu'integra la familia Troglodytidae. Distribuyir nes Américas dende Canadá hasta Tierra del Fueu ya islles del Atlánticu sur.[1]

Cistothorus platensis elegans; ilustración de Keulemans, 1902

.

Nomes populares[editar | editar la fonte]

Denominar tamién mura aperdizada (Arxentina, Uruguái, Paraguái), chercán de les vegues (Chile), cucarachero paramuno (Colombia), soterrey sabaneru (Costa Rica), colchoneru sabaneru (Hondures), chivirín sabaneru (Méxicu), saltapared sabaneru (Méxicu), cerrica sabanera (Nicaragua), cucarachero sabaneru (Venezuela), mura de ciénega (Venezuela) o corruíra-do-campu (en portugués, Brasil).[4]

Descripción[editar | editar la fonte]

Mide ente 9,5 y 11 cm. Pequeñu y pardu, col envés estriáu y les ales barradas; corona negra rayada de blancu; llista superciliar blancucia; pembaxo ye ablancazada. La cola ye barrada.[5] Les aves del sur d'América del Sur tienen la corona más negra y son más notoriamente estriaes que les aves de los Andes que tienen corona más pardacenta y partes inferiores más pardu amarellentaes.[3]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

El so área de distribución estiéndese dende Canadá al estremu sur del continente americanu, incluyendo Arxentina, Belize, Bolivia, Brasil, Chile, Colombia, Costa Rica, Ecuador, El Salvador, Islles Malvines, Guatemala, Guyana, Méxicu, Nicaragua, Panamá, Paraguái, Perú, Islles Xeorxa del Sur y Islles Sandwich del Sur, Estaos Xuníos, Uruguái, Venezuela.[1] Ver más detalles en Subespecies.
El so hábitat consiste de sabanes, pacionales y güelgues (banzaos, barraqueres).[1] Prefier zones templaes hasta una altitú de más de 3000 msnm.

Comportamientu[editar | editar la fonte]

Muévese cuasi como una laucha pel suelu o a baxu altor, prefiriendo les camperes altes, sían secos o húmedos, lo que los fai de mala observación. Sicasí, na dómina de cría, el machu posa en perchas espuestes dende onde entona'l so cantar complexo y musical, que revela la so presencia.[3]

Reproducción[editar | editar la fonte]

Constrúi un gran nial esféricu con campera seca, d'entrada llateral, nel suelu o suxetu a tarmos de camperes trupes próximos al suelu, onde guara de 4 a 6 güevos blancos.[6]

Canto

Un cucarachero sabaneru (C. p. stellaris) cantando nuna pradería restaurada de camperes altes en Minnesota, Estaos Xuníos.

Vocalización[editar | editar la fonte]

Los cantares varien xeográficamente y básicamente consisten d'una repetición de gorjeos y trinados. El llamáu más frecuente ye un repitíu “tcher-tcher-tcher” o “tchu-tchu-tchu”.[3]

Sistemática[editar | editar la fonte]

Descripción orixinal[editar | editar la fonte]

La especie C. platensis describióse per primer vegada pol naturalista británicu John Latham en 1790 sol nome científicu Sylvia platensis; llocalidá tipo «Buenos Aires, Arxentina».[2]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Ye pariente próximu de Cistothorus apolinari y Cistothorus meridae. El so taxonomía ye complexa.[2] Los estudios filoxenéticos de Robbins & Nyári (2014)[7] atoparon qu'esta especie yera parafilética en rellación a C. meridae y C. apolinari, y propunxeron la reconocencia de nueve especies, güei subespecies dientro del llargamente definíu platensis. El South American Classification Committee (SACC) precisa urxentemente de propuesta.[8]

Subespecies[editar | editar la fonte]

Según la clasificación del Congresu Ornitolóxicu Internacional (IOC) (Versión 5.1, 2015)[9] y Clements Checklist 6.9,[10] reconócense 18 subespecies, cola so correspondiente distribución xeográfica:[2]

  • Grupu politípico polyglottus:
  • Grupu politípico hornensis:
    • Cistothorus platensis platensis (Latham), 1790 - esti d'Arxentina (al este dende Córdoba y Mendoza).
    • Cistothorus platensis hornensis (Lesson), 1834 - centru de Chile y sur d'Arxentina (al sur dende'l paralelu 41ᵘ) hasta'l Cabu de Fornos.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 BirdLife International (2012). «'» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2014.3. Consultáu'l 30 de xineru de 2015.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Sedge Wren (Cistothorus platensis) en IBC - The Internet Bird Collection. Consultada'l 3 de febreru de 2015.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Ridgely Robert, Cistothorus platensis, p. 532, en Field guide to the songbirds of South America: the passerines / Robert Ridgely and Guy Tudor. – 1st ed. – (Mildred Wyatt-World series in ornithology). ISBN 978-0-292-71748-0
  4. Cucarachero Sabaneru (Cistothorus platensis) (Latham, 1790) en Avibase. Consultada'l 30 de xineru de 2015.
  5. Ridgely, Robert, Cistothorus platensis, p. 264, en Gwyne, John, Ridgely, Robert, Tudor, Guy & Argel, Martha, 2010. Aves do Brasil Vol.1 Pantanal e Cerrado. Editora Horizonte. ISBN 978-85-88031-29-6
  6. Guia de Campu Avis Brasilis – Avifauna brasileira / Tomas Sigrist; ilustráu por Tomas Sigrist – São Paulo: Avis Brasilis, 2013. Cistothorus platensis, p. 448. ISBN 978-85-60120-25-3
  7. ROBBINS, M. B., AND A. NYÁRI. 2014. Canada to Tierra del Fueu: species limits and historical biogeography of the Sedge Wren (Cistothorus platensis). Wilson Journal Ornithology 126: 649-662.Estractu
  8. Part 9. Oscine Passeriformes, A (Vireonidae to Sturnidae) → Troglodytidae → Nota 13. N'A Classification of the Bird Species of South America - South American Classification Committee - American Ornithologists' Union. N'inglés.
  9. Gill, F & D Donsker (Eds). 2015. IOC World Bird List (v 5.1). doi : 10.14344/IOC.ML.5.1. Disponible en IOC – World Birds names - Dapple-throats, sugarbirds, fairy-bluebirds, kinglets, hyliotas, wrens & gnatcatchers . Consultada'l 3 de febreru de 2015.
  10. Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, B.L. Sullivan, C. L. Wood, and D. Roberson. 2014. The eBird/Clements checklist of birds of the world: Version 6.9. Downloaded from Downloadable checklist|Clements Checklist 6.9

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]