Chao Samartín

Coordenaes: 43°11′55″N 6°55′34″W / 43.19856°N 6.92598°O / 43.19856; -6.92598
De Wikipedia
Chao Samartín
castru
Llocalización
País España
Autonomía Principáu d'Asturies
Provincia provincia d'Asturies
Conceyu Grandas de Salime
Coordenaes 43°11′55″N 6°55′34″W / 43.19856°N 6.92598°O / 43.19856; -6.92598
Chao Samartín alcuéntrase n'Asturies
Chao Samartín
Chao Samartín
Chao Samartín (Asturies)
Patrimoniu
Cambiar los datos en Wikidata
Plaza común del castru con un bancu de piedra pegáu a una muria d'un edificiu.
Baños públicos que daten d'enantes de la llegada de Roma.
Edificiu de planta rectangular.

Chao Samartín ye un castru allugáu en Castro na parroquia de Grandas (Grandas de Salime - Asturies).

Edá del Bronce[editar | editar la fonte]

El so orixe como pobláu fortificáu remóntase a finales de la Edá del Bronce (va unos 3.000 años), ye d'esa época les primeres defenses, un fosu y un valla qu'arrodiaben un recintu sagráu con una entrada presidida por unes peñes grandes y onde s'asitaba un edificiu bien grande pa la época (unos 60 ).

Edá del Fierro[editar | editar la fonte]

Yá na Edá del Fierro la zona habitada del castru medra enforma y duplíquense les defenses. Nel sieglu IV e.C. les defenses componíense d'una muria y dellos fosos al abellugu de los que taben les cabañes de planta circular y rectangular con esquines redondes, cuntaben con una sala y techu vexetal.

La única entrada al pobláu yera pel sur gracies a un portón que salvaba'l fosu.

Los habitantes yeren agricultores, preparaben los alimentos en pieces cerámiques y teníen ferramientes de fierro, cobre, plata y oru, según amuesen los restos topaos nel llugar.

Época romana[editar | editar la fonte]

Cola llegada del imperiu romanu, entama un tiempu de paz y prosperidá llegando a arenunciar de les defenses y aprovechando'l tener mui cerca delles mines d'oru. Esta prosperidá viose frenada por un abandonu repentinu del pobláu mui probablemente por mor d'un terremotu, al rodiu del sieglu II.

Escavaciones[editar | editar la fonte]

El castru entamó a escavase en 1990 y entá falta gran parte del pobláu por estudiar. Debíu al abandonu repentinu topense munches ferramientes inclusive xoyes y otros oxetos de valir na época romana.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]