Caterina Albert i Paradís

De Wikipedia
Caterina Albert i Paradís
Vida
Nacimientu L'Escala[1]11 de setiembre de 1869[2]
Nacionalidá España [1]
Muerte L'Escala[3]27 de xineru de 1966[2] (96 años)
Sepultura Cementerio Viejo de La Escala (es) Traducir
Familia
Familia
Estudios
Llingües falaes castellanu
catalán[4]
francés[5]
Alumna de Josep Carcassó (es) Traducir
Narcís Oller (es) Traducir
Joan Maragall (es) Traducir
Oficiu escritora, escultora, ilustradorapintora
Trabayos destacaos Drames rurals (es) Traducir
Solitud (es) Traducir
Q21087098 Traducir
Premios
Miembru de Real Academia de Bones Lletres de Barcelona
Q20102488 Traducir
Movimientu modernismu catalán
Seudónimos Víctor Català[1], Marc de Rialp y Caterina Alberto
Xéneru artísticu modernismu
IMDb nm2075598
Cambiar los datos en Wikidata
Llábana de Caterina Albert.

Caterina Albert i Paradís (11 de setiembre de 1869L'Escala – 27 de xineru de 1966L'Escala), más conocida pol seudónimu Víctor Català, foi una escritora en catalán, conocida sobremanera pola so novela Solitud (1905).

Escribió otra novela, Un filme. 3000 metres., y munches escoyetes de cuentos: Drames rurals (1902), Caires vius (1907), Contrallums (1930) o Jubileu (1951). Tamién cultivó la poesía y el teatru, anque nunca vio representáu nengún testu dramáticu propiu.

Biografía[editar | editar la fonte]

Yera fía d'una importante familia de propietarios rurales y el so padre espoleó les sos aficiones artístiques, de forma que bien nueva (14 años) empezó a pintar y a escribir. Suscribir a La Renaixença y collaboró nel Almanach de l'Esquella de la Torratxa. Nesta publicación de calter satíricu publicó los sos primeros testos, poemes de temática amorosa, ente 1897 y 1900 sol pseudónimu de "Virgili d'Alacseal".

Dar a conocer na escena lliteraria col so verdaderu nome de Caterina Albert nos Xuegos Florales d'Olot el 1898, onde-y premiaron el poema El llibre nou y un monólogu, La Infanticida. Esti postreru causó escándalu pola temática y el tonu con que taba escritu, y l'escándalu aumentó cuando'l xuráu supo que lo escribiera una muyer, polo que de magar, robló sol pseudónimu masculín de "Víctor Català", un personaxe d'una novela, Càlzer d'amargor, que naquel momentu taba escribiendo y terminó inacabada. Pero ésitu más grande deber a la novela Solitud ("Soledad", 1905), encuadrada dientro del Modernismu catalán y que pasó a ser un clásicu de la lliteratura catalana moderna. Nesta obra, un drama rural que llogra conxugar naturalismu y poesía, Víctor Català reflexa, al traviés del so personaxe principal femenín, Mila, la busca de la mesma invidualidad y la llucha de la muyer dientro de la so redolada social. Foi premiada col premiu Fastenrath en 1909 y traducida a dellos idiomes.

El corpus narrativu preséntase coherente y cohesionado al traviés de diverses exes temátiques como la llocura, la violencia, el tratamientu de la redolada, el destín. Al igual que Solitud, les sos narraciones, qu'ella denominó drames rurales (títulu de la so primer coleición en 1902), son intensamente orixinales y llenos de fuercia.

Sicasí, la soltería persistente y la fuercia espresivo calificada de "viril" favorecieron una cierta lleenda frutu de la sorpresa y el malestar de los críticos ante una muyer qu'escribía con tanto desparpajo. Dende'l principiu, la temática recurrente en redol a la muyer y el mundu rural rezume una visión fondamente pesimista y amarga del individuu y la sociedá, lloñe d'idealizaciones bucóliques y fondamente enraigonada na tierra, qu'hai que rellacionar con Guy de Maupassant y Henrik Ibsen. Tratar del determinismu naturalista xunto con una concepción simbólica que remite a un fatalismo cósmicu que engloba y apodera el sentíu de la vida humana.

Obra lliteraria[editar | editar la fonte]

La vida lliteraria de Víctor Català podría dividise en trés etapes:

  • Modernismu
    • El cant dels mesos (1901), poemariu.
    • Llibre Blanc-Policromi-Tríptic (1905), poemariu.
    • Quatre monòlegs (1901), esbilla de monólogos.
    • Drames rurals (1902), esbilla de cuentos.
    • Ombrívoles (1904), esbilla de cuentos.
    • Solitud (1905), novela.
    • Caires Vius (1907), esbilla de cuentos.
  • Segunda etapa, dende 1907 hasta a la guerra civil
    • La Mare-Balena" (1920), esbilla de cuentos.
    • Un film (3.000 metres), (1926), novela.
    • Marines (1928), antoloxía.
    • Contrallums (1930), esbilla de cuentos.
  • Posguerra
    • Retablo (1944), esbilla de cuentos en castellanu.
    • Mosaic (1946), proses lliteraries.
    • Vida mòlta (1950), esbilla de cuentos.
    • Jubileu (1951), esbilla de cuentos.
    • Obres Completes (1951).
  • Póstuma
    • Quincalla. Mil adagis per aprendre vocabulari (2005). Tria y prólogu de Lluís Albert, revisaos y glosaos por Joaquim Armengol (Bcn: Edicions 62).

Dientro del periodu del modernismu, y tamién de tola so obra lliteraria, ha destacase la obra mentada anteriormente Solitud, la cual inxerse claramente nel modernismu catalán. La so protagonista, la Mila, ye l'exemplu d'una muyer que lluicha escontra'l so entornu social y busca la so propia individualidá. La obra foi premiada en 1909 col premiu Fastenrath y tornada a delles llingües.

Con ocasión de la so muerte, el poeta Carles Fages de Climent va dedica-y esti Brindis de rèquiem per a Caterina Albert:

Si la mort del vell no és trista
amunt el veire més alt
i vessem el vi ametista:
quan el vell és un artista
no és pas vell sinó immortal.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Jordi CASTELLANOS, Víctor Català dins RIQUER/COMAS/MOLAS, Història de la literatura catalana, vol. 8., Barcelona, Ed. Ariel S.A., 1985, ps. 579-623.
  • Jordi CASTELLANOS, Víctor Català, escriptora, dins Literatura, vides, ciutats, Universitària 6, Edicions 62, 1997, ps. 51-110.
  • Jordi CASTELLANOS, "Solitud", novel·la modernista, Els Marges,núm. 25, 1982, Barcelona, ps. 45-70.
  • DIVERSOS AUTORS,Actes de les primeres Jornades d'estudi sobre la vida i obra de Caterina Albert Paradís "Víctor Català" , L'Escala, 9-11 d'abril de 1992, a cura d'Enric Prat i Pep Vila. Ajuntament de l'Escala, PAM, Barcelona, 1993.
  • DIVERSOS AUTORS, II Jornades d'estudi Vida i obra de Caterina Albert (Víctor Català), 1869-1966,L'Escala, 20, 21 i 22 de setembre 2001. Ajuntament de l'Escala, PAM, Barcelona, 2002.
  • DIVERSOS AUTORS,Actes de les terceres jornades d'estudi sobre la vida i l'obra de Caterina Albert Paradís "Víctor Català" (en ocasió del centenari de "Solitud" 1905-2005. Edició a cura d'Enric Prat i Pep Vila, Curbet, Girona, 2006.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Afirmao en: Enciclopedia Espasa. Tomu: Suplemento 1965 - 1966. Páxina: 224. Editorial: Editorial Espasa. Llingua de la obra o nome: castellanu. Data d'espublización: 1905. Autor: José Espasa Anguera.
  2. 2,0 2,1 Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 14 mayu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. URL de la referencia: http://www.parroquiaempuries.org/en/node/1035.
  4. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  5. Afirmao en: Wikipedia en catalán. Llingua de la obra o nome: catalán.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]