Castañéu (Miranda)

Coordenaes: 43°21′49″N 6°13′50″W / 43.36368°N 6.23062°O / 43.36368; -6.23062
De Wikipedia
(Redirixío dende Castañéu (Balmonte))
Castañéu
Alministración
País España
Autonomía Principáu d'Asturies
Provincia provincia d'Asturies
Conceyu Miranda
Partíu xudicial Grau
Tipu d'entidá parroquia d'Asturies
Xeografía
Coordenaes 43°21′49″N 6°13′50″W / 43.36368°N 6.23062°O / 43.36368; -6.23062
Castañéu alcuéntrase n'Asturies
Castañéu
Castañéu
Castañéu (Asturies)
Altitú 129 m[1]
Llenda con Samartín de Llodón, Lleiguarda, Miera, Soutu los Infantes, Viescas y Alava
Demografía
Población 29 hab. (2020)
Porcentaxe 2.07% de Miranda
0% de provincia d'Asturies
0% de Principáu d'Asturies
0% de España
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Cambiar los datos en Wikidata

Castañéu[2] ye una aldea y parroquia del conceyu asturianu de Miranda.

Tien una superficie de 6,57 km², na qu'habiten un total de 39 persones (INE 2015), toes elles na mesma población, nos barrios de Castañéu de Baxu, Castañéu del Mediu y Castañéu de Riba.

Xeografía[editar | editar la fonte]

L'aldea alcuéntrase a unos 120 metros sobre'l nivel del mar, a la vera'l ríu Narcea, al pía'l monte Couríu y llenda al norte col ríu Narcea, al sur cola parroquia de Lleiguarda, al este cola parroquia de Samartín de Llodón y al oeste cola parroquia de Soutu los Infantes, conceyu de Salas. Ta a unos 12,7 quilómetros de Balmonte capital del conceyu. Llégase a Castañéu pela carretera AS-15, direición Corniana a Cangas del Narcea au se cueye un ramal de 1,5 km a la so izquierda, una vez pasamos el llugar de Villanueva, aproximao nel Km 11.

Nel ríu Narcea, qu'atraviesa'l pueblu d'oeste a este, hai dellos pozos salmoneros; L'Arenón, Veigaxú, La Peñina, L'Arroxu, La Ponte y ya en Tabláu frente a la Veiga de Castañéu; el Fuerte de la Casona.

Barrios[editar | editar la fonte]

  • Castañéu de Riba - 16 hab.
  • Castañéu del Mediu - 8 hab.
  • Castañéu de Baxu - 15 hab.

Historia[editar | editar la fonte]

Castañéu ye un poblamiento bien antiguu, al parecer yá na dómina romana. Aparez nomao por primer vegada na documentación fundacional del monesteriu de Curniana; sieglu IX. Nel añu 1469 aparez con un documentu d'arrendamientu de un molín de escanda por parte del arzobispau d'Uviéu. A mediaos del sieglu XVII aparez nos testos dominicos (arch.B.Nacional) nos que queda recoyíu un gran argayu qu'arroya dende el monte Couríu sepultando la so ilesia y 13 cases mas. La ilesia reconstruyóse enriba la primitiva (románica) a finales del sieglu XVII. Hasta'l sieglu XIX pertenecíen tamién a la so parroquia los pueblos de Bárzana de Castañéu y La Veiga Castañéu, qu'anguañu formen parte les parroquies d'Alava y Soutu los Infantes, en Salas. Castañéu de Miranda atraviesalu l'antiguu Camín Real de Salas a Balmonte (Miranda) que dexó de ser transitáu a mediaos del sieglu XIX nel que'l ríu Narcea llevó-y la ponte que lo xunía a La Veiga Castañéu. Per munchos años siguió cruciandose un pocu más abaxo de la ponte esaparecía, per mediu d'una barca (consérvase entovía güei el topónimu d'embarcadoriu), anguaño la carretera xeneral va pel otru llau del ríu Narcea y crucia esti a l'altor de Bárzana (Salas) y Villanueva (Miranda).

Ente 1846 y 1850 Pascual Madoz recoyó na so obra "Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar" la siguiente reseña de Castañéu: "Castañéu (Sta. María de): feligresía na provincia y diocesis d'Uviéu (7 leg), partíu xudicial de Balmonte (2), Conceyu de Miranda: situau a nuna vera del ríu Narcea, nuna llanura dominada hacia el E. por la sierra de Couriu, la combaten principalmente los aires del N., el clima ye templau y saludable. Tien 40 cases distribuyíes nel llugar del so nome y nos de la Veiga y Barzana correspondiendo estos postreros no económico y gubernamental al Conceyu de Salas. La ilesia parroquial so la advocación de Santa María tópase sirvida por un cura d'ingresu y de patronatu laical: hai tamién 2 ermites, titulada la una Santa Marta nel llugar de la Barzana, y la otra el Anxel Custodio nel de la Veiga. Confina el Términu N. feligresía de Oubanes; E. la de Lleiguarda; y S. y O. Soutu los Infantes. El terrén na parte montuosa ye d'inferior calidá, pero nel llanu ye areniscu y de bien bona clas; Crucialu el mentáu ríu Narcea, que dexa a la derecha el pueblu de Castañéu y a la so izquierda la Veiga y Barzana; tien una barca pa la so transito; y en 1844 salió de madre arrincando gran parte d'esta feligresía, especialmente nel pueblu de la Veiga, onde destruyó delles cases y payares. Traviesa pol términu'l camín que dende Salas conduz a Balmonte: el corréu recibise d'aquella 3 vegaes a la selmana. Produz: trigu, escanda, centen, maíz, cebada, castañes, ablanes y otres frutes y llegumes; críase ganáu vacuno y llanar. Hai caza de perdices y pesca d'anguiles, llamprees, truches y salmones. Industria: amás de l'agricultura y la ganadería, un molín fariñeru de poca importancia. Población: 45 vecinos; 214 almes."

Arte[editar | editar la fonte]

La so ilesia; Santa María de Castañéu, ye de mediaos del sieglu XVII nel que foi reconstruyida tres el so esfaimientu col restu'l pueblu per una gran fana o argayu del monte Couriu. Esti argayu sepultó 13 cases y la ilesia nel añu 1645. Celebren les fiestes del Sacramentu o Sacramental (domingu de Corpus) y de la Virxe del Rosariu'l primer domingu d'Ochobre . Ye un llugar pintorescu na vega'l ríu Narcea, llongo y dispersu ente castañales. Les sos cases son típiques del País y toparaste con horros y paneres perguapos y antiguos a lo llargu'l pueblu.

Toponimia de les cases[editar | editar la fonte]

N'Asturies les cases nos pueblos conócense pol so nome, esti puede ser el nome del que fundó la casa o el llugar nel que s'atopa llevantada. Les cases del llugar de Castañéu tienen los siguientes nomes: Ca Xabiel o Jabiel, Ca Martín, Ca'l Dosal, Ca Valerio, Ca Dionisia, Ca Salvador, Ca Rifo, Ca la Fontarona, Ca la Vera'l riu, Ca Gonzalo, Ca Pachu, Ca José Antonio, Ca Celistra, Ca Polinario, Ca'l Rocao, Ca'l Cura, Ca Pepa Xuana, Ca la Peña, Ca'l Ferreiru, Ca la Llera, Ca'l Xastre, Ca'l Gallegu, Ca Ramoncín, C'Anxelón, Ca Fonsu, Ca'l Zapateiru, Ca Pendás, Ca'l Caldereiru, Ca Pedro, Ca Roque, Ca Rufo, Ca la Moral, Ca Pepitas, Ca Giromo, Ca Tiadoro, Ca Barreiru, Ca Manulón, Ca Mañín, Ca la Lina, Ca Gregoria, Ca Fina.

Mitoloxía[editar | editar la fonte]

En Castañéu conservense delles hestories antigües y nomes de llugares mitolóxicos. Asina la peña'l Cuelebre nel monte Couriu, la fonte Las Xanas llegando pel monte a Lleiguarda, La Madrona'l ríu; ser mitolóxicu qu'habita nel ríu y lleva a los neños que van solos al Narcea; el Güercu, la Güestia, Les Xanes, hestories d'ayalgues, el Sumiciu, bruxes, el Trasgu, el probe'l untu, etc..

Llingua[editar | editar la fonte]

En Castañéu como en toa Miranda la baxa, fálase la variante occidental o asturianu occidental de la llingua asturiana.

Fiestes[editar | editar la fonte]

Castañéu de Miranda celebra les sos fiestes en dos feches distintes, nel comienzu del Branu y nel comienzu de la Seronda. A principios del Branu celebráse la fiesta El Sacramentu en Castañéu, ye a finales de Mayu o comincipiandu Xunu, dependiendo del calendariu. Nesta fiesta faen romeríes y verbenes durante 3 díes, coincidentes col fin de selmana del Corpus. El domingu na Ilesia parroquial ye la misa Sacramental acompañada de gaita y cantada a la vieya usanza. Na seronda; celebráse la Virxe del Rosariu, nel primer domingu d'Ochobre

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros. Editorial: Institutu Xeográficu Nacional d'España.
  2. «Espediente colos topónimos oficiales de Miranda». BOPA.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]