Billetes d'euru

De Wikipedia
Billetes d'euru
Cambiar los datos en Wikidata

A partir del primeru de xineru del 2002 en dellos países de la Xunión Europea (XE) entra en circulación la nueva moneda nomada Euru. Na estaya billetes, emítese papel moneda colos valores de 5, 10, 20, 50, 100, 200 y 500 euros.

Son moneda oficial n'Alemaña, Austria, Bélxica, Eslovaquia, Eslovenia, España, Estonia, Finlandia, Francia,Grecia, Irlanda del Norte, Italia, Malta, Letonia, Luxemburgu, Países Baxos, Portugal y Xipre.

A éstos hai que suma-yos Mónacu, San Marín y Ciudá del Vaticanu, países non pertenecientes a la XE pero qu'acuñen euros col permisu de la mesma.

Otros países que tomen l'euru como divisa, pero que nun lu emiten, son Andorra (que ta en negociaciones cola XE pa entrar nel grupu anterior), Kosovu y Montenegru.

La escoyeta del diseñu los billetes[editar | editar la fonte]

El 12 febreru de 1996, el Conseyu del Institutu Monetariu Européu organizó un concursu pa escoyer el diseñu de los billetes de la divisa europea. De los 44 diseños recoyíos d'ente un bon númberu de diseñaores de varios países, foi escoyíu'l 3 d'avientu de 1996 el de Robert Kalina, diseñador del Oesterreichische Nationalbank (Bancu Nacional d'Austria).

Especificaciones del Conseyu pal diseñu[editar | editar la fonte]

El Conseyu publicó unes llinies xenerales que debíen siguir los diseños presentaos:

  • El nome de la moneda había d'aparecer en dambos dos llaos del billete, tanto nel alfabetu llatín (EURO) como nel griegu (ΕΥΡΩ).
  • El valor del billete había d'apaecer como mínimu dos vegaes, en dambos dos llaos del billete.
  • Habíen d'apaecer les sigles del Bancu Central Européu en cinco variantes (qu'equivalen a les once llingües de los países de la eurozona nel 2002):
  • BCE: pal español (Banco Central Europeo), francés (Banque Centrale Européenne), italianu (Banca Centrale Europea) y portugués (Banco Central Europeu).
  • ECB: pal danés (Europæiske Centralbank), inglés (European Central Bank), neerlandés (Europese Centrale Bank) y suecu (Europeiska Centralbanken).
  • EZB: pal alemán (Europäische Zentralbank).
  • ΕΚΤ: pal griegu (Ευρωπαϊκή Κεντρική Τράπεζα).
  • EKP: pal finés (Euroopan Keskuspankki).
  • Cerca de les iniciales del BCE, había d'aparecer la firma del so presidente (daquella yera Wim Duisenberg).
  • Les doce estrelles de la Xunión teníen d'aparecer nel anversu los billetes, anque podíen aparecer tamién, opcionalmente, nel reversu.
  • Por supuestu, los valores taben predeterminaos: seríen 5, 10, 20, 50, 100, 200 y 500 €.
  • Los tamaños taben axustaos a una tabla, dende los 120 × 62 mm del billete de 5 € hasta los 160 × 78 mm del de 500 €.
  • Los colores teníen de ser: buxu pal billete de 5 €, bermeyu pal de 10 €, azul pal de 20 €, naranxa pal de 50 €, verde pal de 100 €, mariellu o marrón pal de 200 € y moráu o viola pal de 500 €.
  • Pa finar, el diseñaor podía escoyer ente dos temátiques: el diseñu «Edaes y Estilos d'Europa» o el diseñu «Abstractu/Modernu».
  • Pal diseñu «Abstractu/Modernu», el diseñaor yera llibre d'escoyer el motivu, siempre que nun representare a ningún país en particular.
  • Pal diseñu «Edades y Estilos d'Europa», cada billete tenía asociau un estilu:

clásicu pal billete de 5 €, románicu pal de 10 €, góticu pal de 20 €, renacimientu pal de 50 €, barrocu y rococó pal de 100 €, «fierro y cristal» (Art Nouveau y Art Decó) pal de 200 € y contemporániu pal de 500 €.

El diseñu de Robert Kalina[editar | editar la fonte]

Kalina escoyó'l tema Edaes y Estilos d'Europa; ya diseñare los billetes del xelín austriacu (dafechu, vese cierta semeyanza ente los billetes de 500 y 1 000 xelines de 1997 y los billetes d'euru, sobre too nel tipu de lletra escoyíu pa la numberación).

Pue vese que los billetes cumplen a la perfeición les normes del concursu:

  • Na parte inferior izquierda lleese el nome de la moneda en caracteres llatinos (EURO) y griegos (ΕΥΡΩ), tanto nel anversu como nel reversu.
  • El valor de cada billete aparez dos vegaes per delantre y tres per detrás, más vegaes de lo requerio pola norma.
  • Na parte superior apreciense les sigles del BCE coles variantes esixíes.
  • Baxu estes sigles vese la firma del presidente del Bancu Central Europeu.

La serie de billetes Edaes y Estilos d'Europa[editar | editar la fonte]

Les denominaciones de los billetes de cursu llegal na zona l'euru son siete: 5 €, 10 €, 20 €, 50 €, 100 €, 200 € y 500 €. Cada ún de los valores van identificaos con un color y un tamañu.

El diseñu de cada ún tá basao n'arquiteutura europea en varies estayes artístiques. L'anversu del billete muestra puertes y ventanes que simbolizen l'espíritu d'apertura y cooperación d'Europa y les 12 estrelles que representen el dinamismu y l'armonía ente les naciones europees. El reversu muestra pontes que son una metáfora que fala de la unión de los pueblos europeos ente sí y col restu del Mundu. Túvose yá en que los exemplos arquiteutónicos nun representaren monumentos esistentes actuales pa nun llegar a la controversia de cuales deberíen ser los escoyíos pa mostrase.

Otros elementos del diseñu ya mencionaos son: el nome euru, escritu en caracteres llatinos (EURO) y griegos (EYPO); les iniciales del Bancu Central Europeu (BCE) en cinco variantes llingüístiques (BCE, ECB, EZB, EKT y EKP); el símbolu ©, indicativu de la proteición llegal (copyright); la bandera de la XE; y la firma del presidente del BCE.

Serie de 2002
Imaxe Valor Medíes Descripción Fecha d'
Anversu Reversu Arquiteutura Periodu impresión emisión
5 € 120 × 62 mm Clásica < sieglu V 2002 1 de xineru de 2002
10 € 127 × 67 mm Románica sieglos XI y XII
20 € 133 × 72 mm Gótica sieglos XIII y XIV
50 € 140 × 77 mm Renacentista sieglos XV y XVI
100 € 147 × 82 mm Barrocu y Rococó sieglos XVII y XVIII
200 € 153 × 82 mm Art Nouveau sieglos XIX y XX
500 € 160 × 82 mm Contemporánia sieglos XX y XXI

Segunda Serie de billetes: Europa[editar | editar la fonte]

Holografía d'Europa, personaxe mitolóxicu griegu n'holograma en billete de 20€

A partir de mayu 2013, el BCE entamó a introducir la nueva serie de billetes. El primer billete foi'l de 5 euros; les otres denominaciones dirán introduciéndose a posteriori y de mou progresivu a lo llargo varios años y n'orde ascendente.

La nueva serie va nomase Europa y tendrá un retratu d'Europa (como personaxe mitolóxicu griegu) na marca d'agua y l'holograma. El diseñu y estilu de la primer serie mantiénense nésta, asina como los colores dominantes. La denominación tampoco cambia, siguin teniendo los mesmos valores faciales.

El primer motivu pal cambiu ye l'ameyoramientu de la seguridá antifalsificaciones nos billetes, anque vamos siguir usando los vieyos a la par que los nuevos hasta la so retirada gradual y pasáu un tiempu, el so desaniciu como billetes de cursu llegal, pero canxeables por periodu illimitáu nos bancos centrales de cada país.

El códigu d'identificación nacional[editar | editar la fonte]

Nun entamu, la idea pa los billetes yera la mesma que pa les monedes, esto ye un reversu común y un anversu propiu pa cada país. A la fin, optose por facer tolos billetes iguales. Pa identificar el país emisor de billetes optose por poner una lletra delantre del númberu de serie. Esa lletra ye'l códigu d'identificación nacional.

Pa ver a qué país-y correspondía tala o cuala lletra simplemente punxeron les lletres del alfabetu n'orden descendente (de la Z a la A) y llueu punxeron n'orde alfabéticu ordinariu los nomes de los países emisores (según l'alfabetu del so idioma oficial).

Códigos d´identificación nacional
Códigu Estáu
n'asturianu nes sos llingües oficiales
Z Bélxica België/Belgique/Belgien
Y Grecia Ελλάδα [Ellada]
X Alemaña Deutschland
(W) (Dinamarca) Danmark
V España España
U Francia France
T Irlanda Éire/Ireland
S Italia Italia
(R) (Luxemburgu) Luxembourg/Luxemburg/Lëtzebuerg
(Q) Ensin usu
P Países Baxos Nederland
(O) Ensin usu
N Austria Österreich
M Portugal Portugal
L Finlandia Suomi/Finland
(K) (Suecia) Sverige
(J) (Reinu Xuníu) United Kingdom
(I) Ensin usu
H Eslovenia Slovenija
G Xipre Κύπρος (Kípros)/Kıbrıs
F Malta Malta
E Eslovaquia Slovensko
D Estonia Eesti
C Letonia Latvia

Les lletres Q, O y I nun se usen pa non confundiles col 0 y el 1 por parte de les máquines llectores.

Luxemburgu nun emite billetes d'euru; pero tien la so lletra reservada pa por si acasu.

A Grecia, pola posición alfabética, tocába-y la W, pero como esta lletra nun esiste nel alfabetu griegu foi camudada pola Y. Esti cambiu de lletra fai que Grecia (Ελλάδα) a pesar d'entamar por E, se ponga per delantre d'Alemaña (Deutschland) qu'entama por D.

Otra irregularidá ye'l casu d'Irlanda. El so nome oficial ye Eire (l'idioma oficial d'Irlanda ye'l gaélicu irlandés); poro, debería dir delantre d'España, pero a la hora d'establecer l'orde de la llista optaron pol nome del país n'inglés: Ireland.

Dinamarca, Suecia y el Reinu Xuníu nun usen l'euru, pero tienen la so posición reservada por si quieren entrar nel futuru. Al ser miembros de la XE enantes del ñacimientu del euru, entren n'asignación del códigu a la par que los países emisores de la nueva divisa, d'ehí que les lletres asignaes seyan correlatives según l'orden alfabéticu del nome de los sos países na so llingua oficial, anque nel casu Dinamarca esti país quédase cola lletra que nun quería Grecia, polo que se pon per detrás d'Alemaña na llista a pesar de que l'orde alfabéticu diz lo contrario. A partir de 2007 los nuevos países europeos qu'aceptaron l'euru como moneda nacional recibieron tamién el so código d'identificación, pero nesti casu se-yos asignó por orden d'ingresu.

Los billetes tamién tienen "ceca"[editar | editar la fonte]

Nel anversu de los billetes vién impresu un segundu códigu alfanuméricu, más curtiu que'l númberu de serie del billete, que mos identifica la imprenta onde se fexo'l billete. Hai que tener en cuenta que dellos países cuenten con más d'una imprenta autorizada. Tamién hai casos de países qu'emiten billetes col so código nacional pero impresu fuera les sos fronteres (mesmamente España, que teniendo fábrica de billetes propia tien delles partíes impreses n'Alemaña, Bélxica o Países Baxos).

El so formatu ye X000X0, siendo la primer lletra la identidá de la imprenta y el restu, datos de la impresión: los tres díxitos siguientes indiquen la placa, la siguiente lletra ye la fila y l'últimu númberu pertenez a la columna. Por exemplu, el códigu L077C5 significa que'l billete tá impresu en Chamalières / Francia, cola placa 077, fila C, columna 5.

Dichu códigu nun s'asoleya nun llugar determináu nos billetes, sinón que varía según el valor de los mesmos. Nos billetes de 5 € tá nel marxe izquierdu del debuxu; nos de 10, nuna de les estrelles cerca de la pallabra EURO; nos de 20, n´otra estrella. Nos de 50, nel marxe derechu, enriba l'holograma; Nos de 100, nel centru'l billete, escondíu ente'l microtestu; nos de 200, cerca d'una de les estrelles inferiores, en vertical; y nos de 500, n´otra estrella.

Identificación de la lletra d'imprenta[editar | editar la fonte]

Lletra Imprenta Llugar Imprime pa (códigu d'identificación nacional)
D Setec Oy Vantaa, Finlandia L
E François Charles Oberthur Fiduciaire Chantepie, Francia H, L, P, U
F Österreichische Banknoten und Sicherheitsdruck Viena, Austria N, P, S, T, Y
G Koninklijke Johan Enschedé en Zonen Haarlem, Países Baxos F, G, L, N, P, V, Y
H De La Rue Gateshead, Reinu Xuníu L, M, P, T
J Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato Roma, Italia S
K Banc Ceannais na hÉireann Dublín, Irlanda/Eire T
L Banque de France Chamalières, Francia U
M Fábrica Nacional de Moneda y Timbre Madrid, España V
N Τράπεζα της Ελλάδος Atenes, Grecia Y
P Giesecke & Devrient Munich / Leipzig, Alemaña L, M, P, U, V, X, Y
R Bundesdruckerei Berlín, Alemaña P, X, Y
T Banque Nationale de Belgique Bruxeles, Bélxica U, V, Z
U Valora – Banco de Portugal Carregado, Portugal M

Nun s'usen, lo mesmo que nos númberos de serie, les lletres I, O, Q y B (nesti últimu casu, por confusión col 8).

La reserva pa los non emisores[editar | editar la fonte]

Lo mesmo que colos númberos de serie, les lletres A, C y S tán reservaes al Reinu Xuníu, Suecia y Dinamarca, respeutivamente:

Lletra Imprenta Llugar
A Bank of England Printing Works Loughton, Reinu Xuníu
C Tumba Bruk Tumba, Suecia
S Danmarks Nationalbank Copenhague, Dinamarca


Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]