Bahrein

De Uiquipedia

Saltar a: navegación, busca
مملكةالبحرين
Mamlakat al Bahrayn
Lema nacional: nun tien
Llingua oficial árabe
Capital Manama
Image:LocationBahrain.png
Rei Hamad bin Isa Al Khalifa
Primer ministru Khalifa bin Salman Ali Khalifa
Área 665 Km2
Población estimada 667.238
Independencia


Data

(del Reinu Xuníu)


agostu y 15 de agosto de 1971

Moneda Dinar de Bahrain
Hora UTC + 3
Himnu nacional Bahrainona (El nuesu Bahrain)
ISO-3166 (Internet) .BH
Códigu telefónicu 973


El Reinu de Bahrain (Mamlakat al-Bahrain) Bahrein, ye un país del mediu Oriente y ún de los paises más pequeños de la rexón.Ta integrau por 5 islles, de les que la mayor ye Bharein, arriendes hai ente 25 y 28 isllotes menores. Ta allugáu nel Golfu Pérsicu y tien fronteres marítimes con Qatar pel Este y el Oeste, y con Arabia Saudí pel Oeste y el Noreste, xuníos pela calzada del Rey Fahd.

El nome de Mamlakat al-Bahrain quier decir lliteralmente "reinu de los dos mares".

El so sistema de gobiernu ye la monarquía parlamentaria, col rei como Xefe del Estáu y un primer ministru como Xefe de Gobiernu.


[editar] Hestoria

Artículu principal: Hestoria de Bahréin

Bharein foi poblau dende tiempos prehistóricos, la so estratéxica posición nel gulfu pérsicu ficieron que fuese controlada polos asirios primeru, y llueu polos babilonios, perses, griegos y finalmente polos árabes, que convertiríen a la so población al Islam. Bharein foi conocida en tiempos antiguos como Dilman, Tylos( nome dau polos Griegos) Awal o Mishmahig, nome que tuviera cuando yera gobernada polos Perses.

La Islla foi nos sos entamos refuxu de los musulmanes gármates, fasta que foi ocupada polos portugueses en 1507. Ente 1602 y 1783 tuvo ocupada polos perses qu'echaren a los portugueses, si más la gobernación yera ocasional, con dómines d'independencia nominal.En 1783 dixebrase de la influyencia persa finalmente y pasa a tar gobernada pola dinatía al Khalifa cona forma oficial de Xecatu. En 1861 los perses intentaren reanexionarla, polo que la dinastía pidió ayuda al Imperiu Británicu, convirtiéndose dende entos nun proteuturáu británicu. Esti tratáu foi reratificau nos años 1880, 1892 y 1913, magar que Persia siguió reclamándola fasta 1970.

En 1932 descubrieron petróleu nel reinu, lo que propiciara un gran desargau del país. En 1950 entamaron a xurdir movimientos nacionaliegos que llevaríen a la independencia nel añu 1968 ya la integración na federación d'Emiratos Árabes, magar que tres años dempues dixebrárase d'esti, mantuviéndose la dinastía al Khalifa que tomaría el títulu d'Emir. Esti mesmu añu roblose un tratáu d'amistá colos británicos y la retirada de les sos tropes, polo que munchos consideren esti añu el de la so independencia dafechu. N'avientu del mesmu añu roblose otru tratau colos Estaos Xuníos pol que la marina americana obtuvo el permisu pa se instalar na base naval de al-Jufayr.


[editar] Economía


Países d'Asia
Afganistán | Arabia Saudina | Armenia | Azerbaiyán | Bahrein | Bangladesh | Brunei | Bután | Camboya | China | Corea del Norte | Corea del Sur | Emiratos Árabes Uníos | Filipines | India | Indonesia | Iraq | Irán | Israel | Kazakhistán | Kuwait | Laos | Líbano | Malasia | Maldives | Mongolia | Myanmar | Nepal | Omán | Paquistán | Qatar | Kirguistán | Rusia | Singapur | Siria | Sri Lanka | Tailandia | Taiwán | Tayiquistán | Turkmenistán | Uzbequistán | Vietnam | Xapón | Xorxa | Xordania | Yemen


Bandeira de la OCI Organización de la Conferencia Islámica Bandeira de la OCI
Afganistán | Albania | Arabia Saudina | Arxelia | Azerbaiyán | Bahrain | Bangladesh | Benín | Brunei | Burkina Faso | Camerún | Islles Comores | Chad | Costa de Marfil | Emiratos Árabes Uníos | Exipto | Gabón | Gambia | Guinea | Guinea-Bissau | Guyana | Indonesia | Irán | Irak | Kazakhistán | Kuwait | Kirguistán | Líbano | Libia | Malasia | Maldives | Malí | Mauritania | Marruecos | Mozambique | Níxer | Nixeria | Omán | Paquistán | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Leona | Somalia | Sudán | Surinam | Siria | Tayiquistán | Togo | Túnez | Turquía | Turkmenistán | Uganda | Uzbequistán | Yemen | Yibuti | Xordania |
Ferramientes personales
Otres llingües