Bahrein

De Uiquipedia

Saltar a: navegación, busca
مملكة البحرين
Mamlakat al-Bahrayn
Reinu de Bahrein
Bandera de Bahrein Escudu de Bahrein
Bandera de Bahrein Escudu de Bahrein
Lema nacional: n/d
Himnu nacional: Bahrainona («El nuesu Bahrein»)
Situación de Bahrein
Capital
 • Población
 • Coordenaes
Manama
150.400 Hab (2007)
n/d
Principal ciudá Al Muharraq
Idiomes oficiales * Árabe
* Inglés
Forma de gobiernu Monarquía constitucional
Hamad ibn Isa Al Khalifah
Salman bin Hamad bin
Isa Al Khalifa

Khalifa bin Salman Al
Khalifa
Independencia
 • De Persia
 • Del Reinu Xuníu

1783
1971
Superficie
 • Total
 • % agua
Llendes
Costes
Puestu 175u
678 km²
0%
Nun tien
n/d
Población
 • Total
 • Densidá
Puestu 157u
698,585 (2007
987 hab./km²
PIB
 • Total (2007)
 • PIB per cápita
Puestu 106u
US$ 24.499 millones
US$ 32.063 (2007)
Moneda Dinar (BHD)
Xentiliciu Bahreiní
Fusu horariu
 • en branu
UTC+3
Dominiu Internet .bh
Códigu telefónicu +973
Prefixu radiofónicu A9A-A9Z
Códigu ISO 048 / BHR / BH
Miembru de: ONU, Lliga Árabe, CCEAGP
¹ Inclúi 235.108 habitantes non nacionalizaos.


El Reinu de Bahrain (Mamlakat al-Bahrain) Bahrein, ye un país del mediu Oriente y ún de los paises más pequeños de la rexón.Ta integrau por 5 islles, de les que la mayor ye Bharein, arriendes hai ente 25 y 28 isllotes menores. Ta allugáu nel Golfu Pérsicu y tien fronteres marítimes con Qatar pel Este y el Oeste, y con Arabia Saudí pel Oeste y el Noreste, xuníos pela calzada del Rey Fahd.

El nome de Mamlakat al-Bahrain quier decir lliteralmente "reinu de los dos mares".

El so sistema de gobiernu ye la monarquía parlamentaria, col rei como Xefe del Estáu y un primer ministru como Xefe de Gobiernu.


[editar] Hestoria

Artículu principal: Hestoria de Bahréin

Bharein foi poblau dende tiempos prehistóricos, la so estratéxica posición nel gulfu pérsicu ficieron que fuese controlada polos asirios primeru, y llueu polos babilonios, perses, griegos y finalmente polos árabes, que convertiríen a la so población al Islam. Bharein foi conocida en tiempos antiguos como Dilman, Tylos( nome dau polos Griegos) Awal o Mishmahig, nome que tuviera cuando yera gobernada polos Perses.

La Islla foi nos sos entamos refuxu de los musulmanes gármates, fasta que foi ocupada polos portugueses en 1507. Ente 1602 y 1783 tuvo ocupada polos perses qu'echaren a los portugueses, si más la gobernación yera ocasional, con dómines d'independencia nominal.En 1783 dixebrase de la influyencia persa finalmente y pasa a tar gobernada pola dinatía al Khalifa cona forma oficial de Xecatu. En 1861 los perses intentaren reanexionarla, polo que la dinastía pidió ayuda al Imperiu Británicu, convirtiéndose dende entos nun proteuturáu británicu. Esti tratáu foi reratificau nos años 1880, 1892 y 1913, magar que Persia siguió reclamándola fasta 1970.

En 1932 descubrieron petróleu nel reinu, lo que propiciara un gran desargau del país. En 1950 entamaron a xurdir movimientos nacionaliegos que llevaríen a la independencia nel añu 1968 ya la integración na federación d'Emiratos Árabes, magar que tres años dempues dixebrárase d'esti, mantuviéndose la dinastía al Khalifa que tomaría el títulu d'Emir. Esti mesmu añu roblose un tratáu d'amistá colos británicos y la retirada de les sos tropes, polo que munchos consideren esti añu el de la so independencia dafechu. N'avientu del mesmu añu roblose otru tratau colos Estaos Xuníos pol que la marina americana obtuvo el permisu pa se instalar na base naval de al-Jufayr.


[editar] Economía


Países d'Asia
Afganistán | Arabia Saudina | Armenia | Azerbaiyán | Bahrein | Bangladesh | Brunei | Bután | Camboya | China | Corea del Norte | Corea del Sur | Emiratos Árabes Uníos | Filipines | India | Indonesia | Iraq | Irán | Israel | Kazakhistán | Kuwait | Laos | Líbano | Malasia | Maldives | Mongolia | Myanmar | Nepal | Omán | Paquistán | Qatar | Kirguistán | Rusia | Singapur | Siria | Sri Lanka | Tailandia | Taiwán | Tayiquistán | Turkmenistán | Uzbequistán | Vietnam | Xapón | Xorxa | Xordania | Yemen


Bandeira de la OCI Organización de la Conferencia Islámica Bandeira de la OCI
Afganistán | Albania | Arabia Saudina | Arxelia | Azerbaiyán | Bahrain | Bangladesh | Benín | Brunei | Burkina Faso | Camerún | Islles Comores | Chad | Costa de Marfil | Emiratos Árabes Uníos | Exipto | Gabón | Gambia | Guinea | Guinea-Bissau | Guyana | Indonesia | Irán | Irak | Kazakhistán | Kuwait | Kirguistán | Líbano | Libia | Malasia | Maldives | Malí | Mauritania | Marruecos | Mozambique | Níxer | Nixeria | Omán | Paquistán | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Leona | Somalia | Sudán | Surinam | Siria | Tayiquistán | Togo | Túnez | Turquía | Turkmenistán | Uganda | Uzbequistán | Yemen | Yibuti | Xordania |
Ferramientes personales
Otres llingües