Asturianu central
De Uiquipedia
L'asturianu central ye una de les variedaes del asturianu que fálase n'Asturies. Espárdese ente'l ríu Seya y una llinia que va de Ḷḷena a la desembocadura del ríu Nalón.
Ye la variante modelu de llingua escrita.
[editar] Principales carauterístiques:
- Caltenimientu de /f/ llatina. Isoglosa que lu xebra del Asturianu oriental.
- Plural femenín -es. Con tou, nun ye esti un fustaxe definitoriu de la fala central. Emprimeres porque el plural femenín -es dase tamién nel asturianu oriental (faza A) y ensegundes, porque hay dellos conceyos centrales (p. ex. Llena) que faen el plural femenín en -as.
- Premedura de los diptongos /ou/, /ei/ en /o/ y /e/.
- Neutru de materia. Lleche frío, carne tienro. Isoglosa que lu xebra del Asturianu occidental.
[editar] Fales con carauterístiques propies:
- 1.- Casín:
- Artículos: el, a, es, o, os, pero direutos –lo/ -la/ -los / -las.
- Indefiníos: un, ua, unos, unes.
- Metafonia: cuintu, tuntu, güirtu, esconu.
- Perda de /L/ cuando el direutu sigue al indireutu: Cúntameo, Cuntáteo.
- Palatalización del obxetu direutu llu, lla, llo, llos, lles tres infinitivu.
- Premedura de diptongos: fó / foi, vo , voi / mu / muy, do / doi.
- Conxunción copulativa: e
- Textu[1]:
Ua vegada yera un xastre casín que dicía que yera mu valiente. Diba coser a es cases, e toos os díis yera’l mesmu cuintu; asentaba’n esconu e dicía: - ¡Temblo de valiente! Un día vieno a muyer e dixo: - Agora vo ver que valiente ye’l mio Xuan. Vistiese d’home, fo esperallo a ua caleya e asaltolo. - ¡Ay! Gano tres perrines e tengo falta d’elles en casa. Nun me es robes. - Vengan es tres perrines, y bésame’n cúlo. El probe e dio-y es tres perrines e beso-y en culo. Fo pa casa, sentóse, y aquél día nun tembló de valiente. - ¿Qué tuviste Xuan que vienes mu triste? Cúntameo. - Vo cuntáteo. Robáronme es tres perrines. Saliéren veinti lladrones a robárenme. - ¡Ay! Tuntu, tuntu. Tas engañou, que fo a to muyer. E dixo-y elli: - ¡Ay! Por eso cuando te bese’n culo m’arrefendió a es berces del nuistru güirtu.
- 2.- Fales d'alrodiu del Sueve. Conceyos de Colunga y Piloña:
- Vierbu ser ensin diptongar: Xuan e, Eren munchos.
- /ḥ/ ante diptongu /ue/: ḥuerza, ḥueyes, ḥueren.
- Neutru de materia en -u como n'asturianu oriental: Torta secu.
- Formes verbales en -in pa la 3 p.p. del imperfeutu: perdíinse, caíinse, facíin.
- Premedura de diptongos: fó / foi, vo , voi / mu / muy, do / doi.
- Perda de -R del infinitivu al dir seguío d'artículu. Curiá-les oveyes.
- Textu[2]:
Esti era un rapacín que tenía una madrastra. Tolos díes lu mandaba pal Sueve a curiá-les oveyes, y nun-y daba p’almorzar más qu’un pocu de torta secu. Con eso, el rapaz andaba siempre buscando mores, y mentestantu delles de les oveyes perdíinse o caíinse pelos argayos. Cuando’l rapaz volvía pela nueche dába-y de palos. Un día sentose nun sucu y pónzose a llorar. Entós apaició una muyerina muy vieya que-y preguntó porqué lloraba. El rapaz cuntó-ylo tou, y entós la muyerina dixo-y: - Toma esta zamploña y cuando s’escapen les oveyes, tócala con ḥuerza y toles oveyes vendrán escontra ti.

