Asturianu central
L'asturianu central ye una de les variedaes del asturianu que se fala n'Asturies. Espárdese ente'l ríu Seya y una llinia que va de Ḷḷena a la boca del ríu Nalón.
Ye la variante modelu de llingua escrita.
[editar] Principales carauterístiques:
- Caltenimientu de /f/ llatina, isoglosa que lu xebra del Asturianu oriental.
- Plural femenín -es. Con too, nun ye esti un fustaxe definitoriu de la fala central. En primeres porque'l plural femenín -es se da tamién nel asturianu ooccidental (faza A) y en segundes, porque hai dellos conceyos centrales (p. ex. Ḷḷena) que faen el plural femenín en -as.
- Monoptongación de los diptongos /ou/, /ei/ en /o/ y /e/: güe.
- Neutru de materia, con formante en -o. Lleche frío, carne tienro. Isoglosa que lu xebra del Asturianu occidental.
[editar] Fales con carauterístiques propies:
- 1.- Sobrescobiu:[1]:
- Artículos: el, a, o, os, es pero direutos –lo/-la/-los/-les.
- Indefiníos: un, úa (dalgúa, nengúa) unos, unes.
- Metafonía /o/ > /u/, /e/ > /i/ y /a/ > /o/: cuintu, tuntu, güirtu, esconu.
- Perda de /L/ cuando'l direutu sigue al indireutu: Cúntameo, Cuntáteo.
- Palatalización del oxetu direutu llu, lla, llo, llos, lles tres d'infinitivu.
- Monoptongación de diptongos: fo/foi, vo/voi, mu/mui, do/doi.
- Conxunción copulativa: e
- Testu[2]:
Úa vegá yera un xastre casín que dicía que yera mu valiente. Diba coser a es cases, e toos os díis yera’l mesmu cuintu; asentaba’n esconu e dicía: - ¡Temblo de valiente! Un día vieno a muyer e dixo: - Agora vo ver que valiente ye’l mio Xuan. Vistiese d’home, fo esperallo a ua caleya e asaltolo. - ¡Ay! Gano tres perrines e tengo falta d’elles en casa. Nun me es robes. - Vengan es tres perrines, y bésame’n cúlo. El probe dio-y es tres perrines e beso-y en culo. Fo pa casa, sentóse, y aquél día nun tembló de valiente. - ¿Qué tuvisti Xuan que vienes mu triste? Cúntameo. - Vo cuntáteo. Robáronme es tres perrines. Saliéren veinti lladrones e robárenme. - ¡Ay! Tuntu, tuntu. Tas engañou, que fo a to muyer. E dixo-y elli: - ¡Ay! Por eso cuando te bese’n culo m’arrefendió a es berces del nuistru güirtu.
- 2.- Fales de xunta'l Sueve. Conceyos de Colunga y Piloña:
- Verbu ser ensin diptongar: Xuan e, Eren munchos.
- /ḥ/ ante diptongu /ue/: ḥuerza, ḥueyes, ḥueren.
- Neutru de materia en -u como n'asturianu oriental: Torta secu.
- Formes verbales en -in pa la 3 p.p. del imperfeutu: perdíinse, caíinse, facíin.
- Reducción de diptongos: fo/foi, vo/voi, mu/mui, do/doi.
- Perda de -R del infinitivu al dir siguío d'artículu. Curiá'les oveyes.
- Testu[3]:
Esti era un rapacín que tenía una madrastra. Tolos díes lu mandaba pal Sueve a curiá-les oveyes, y nun-y daba p’almorzar más qu’un pocu de torta secu. Con eso, el rapaz andaba siempre buscando mores, y mentestantu delles de les oveyes perdíinse o caíinse pelos argayos. Cuando’l rapaz volvía pela nueche dába-y de palos. Un día sentose nun sucu y pónzose a llorar. Entós apaició una muyerina muy vieya que-y preguntó porqué lloraba. El rapaz cuntó-ylo tou, y entós la muyerina dixo-y: - Toma esta zamploña y cuando s’escapen les oveyes, tócala con ḥuerza y toles oveyes vendrán escontra ti.