Asturianu central

De Uiquipedia
Saltar a: navegación, guetar

L'asturianu central ye una de les variedaes del asturianu que se fala n'Asturies. Espárdese ente'l ríu Seya y una llinia que va de Ḷḷena a la boca del ríu Nalón.

Ye la variante modelu de llingua escrita.


[editar] Principales carauterístiques:

- Caltenimientu de /f/ llatina, isoglosa que lu xebra del Asturianu oriental.

- Plural femenín -es. Con too, nun ye esti un fustaxe definitoriu de la fala central. En primeres porque'l plural femenín -es se da tamién nel asturianu ooccidental (faza A) y en segundes, porque hai dellos conceyos centrales (p. ex. Ḷḷena) que faen el plural femenín en -as.

- Monoptongación de los diptongos /ou/, /ei/ en /o/ y /e/: güe.

- Neutru de materia, con formante en -o. Lleche frío, carne tienro. Isoglosa que lu xebra del Asturianu occidental.

[editar] Fales con carauterístiques propies:

  • 1.- Sobrescobiu:[1]:

- Artículos: el, a, o, os, es pero direutos –lo/-la/-los/-les.

- Indefiníos: un, úa (dalgúa, nengúa) unos, unes.

- Metafonía /o/ > /u/, /e/ > /i/ y /a/ > /o/: cuintu, tuntu, güirtu, esconu.

- Perda de /L/ cuando'l direutu sigue al indireutu: Cúntameo, Cuntáteo.

- Palatalización del oxetu direutu llu, lla, llo, llos, lles tres d'infinitivu.

- Monoptongación de diptongos: fo/foi, vo/voi, mu/mui, do/doi.

- Conxunción copulativa: e


- Testu[2]:

Úa vegá yera un xastre casín que dicía que yera mu valiente. Diba coser a es cases, e toos os díis yera’l mesmu cuintu; asentaba’n esconu e dicía: - ¡Temblo de valiente! Un día vieno a muyer e dixo: - Agora vo ver que valiente ye’l mio Xuan. Vistiese d’home, fo esperallo a ua caleya e asaltolo. - ¡Ay! Gano tres perrines e tengo falta d’elles en casa. Nun me es robes. - Vengan es tres perrines, y bésame’n cúlo. El probe dio-y es tres perrines e beso-y en culo. Fo pa casa, sentóse, y aquél día nun tembló de valiente. - ¿Qué tuvisti Xuan que vienes mu triste? Cúntameo. - Vo cuntáteo. Robáronme es tres perrines. Saliéren veinti lladrones e robárenme. - ¡Ay! Tuntu, tuntu. Tas engañou, que fo a to muyer. E dixo-y elli: - ¡Ay! Por eso cuando te bese’n culo m’arrefendió a es berces del nuistru güirtu.


  • 2.- Fales de xunta'l Sueve. Conceyos de Colunga y Piloña:

- Verbu ser ensin diptongar: Xuan e, Eren munchos.

- /ḥ/ ante diptongu /ue/: ḥuerza, ḥueyes, ḥueren.

- Neutru de materia en -u como n'asturianu oriental: Torta secu.

- Formes verbales en -in pa la 3 p.p. del imperfeutu: perdíinse, caíinse, facíin.

- Reducción de diptongos: fo/foi, vo/voi, mu/mui, do/doi.

- Perda de -R del infinitivu al dir siguío d'artículu. Curiá'les oveyes.


- Testu[3]:

Esti era un rapacín que tenía una madrastra. Tolos díes lu mandaba pal Sueve a curiá-les oveyes, y nun-y daba p’almorzar más qu’un pocu de torta secu. Con eso, el rapaz andaba siempre buscando mores, y mentestantu delles de les oveyes perdíinse o caíinse pelos argayos. Cuando’l rapaz volvía pela nueche dába-y de palos. Un día sentose nun sucu y pónzose a llorar. Entós apaició una muyerina muy vieya que-y preguntó porqué lloraba. El rapaz cuntó-ylo tou, y entós la muyerina dixo-y: - Toma esta zamploña y cuando s’escapen les oveyes, tócala con ḥuerza y toles oveyes vendrán escontra ti.

[editar] Referencies

  1. "Algunas aportaciones al estudio del bable central". Oliva Armayo González. Ed. Boletín IDEA nº.33. Uviéu. 1958.
  2. Gayatu de 'Cuentos Populares Asturianos'. Mª Xosefa Canellada. Ed. Ayalga. Xixón 1978
  3. Gayatu de 'Cuentos Populares Asturianos'. Mª Xosefa Canellada. Ed. Ayalga. Xixón 1978
Ferramientes personales
Espacios de nome

Variantes
Aiciones
Navegación
Ferramientes
Otres llingües