Astérix el Galu

De Wikipedia
Astérix el Galu
Astérix le Gaulois

Logo d'Astérix
Publicación
Formatu Seriada, con recopilaciones posteriores n'álbumes
Primer edición 29 d'ochobre de 1959
Última edición En cursu
Editorial Dargaud
Les Éditions Albert René
Hachette Livre
Conteníu
Tradición Franco-belxicana
Xéneru Cómico-Satíricu
Personaxes principales Llista de personaxes
Direición artística
Creador(es) René Goscinny
Albert Uderzo
Guionista(es) René Goscinny (1959-1977)
Albert Uderzo (1977-2013)
Jean-Yves Ferry (2013-)
Dibuxante(s) Albert Uderzo (1959-2013)
Didier Conrad (2013-)
Serie
Sitiu web
[editar datos en Wikidata]

Astérix el Galu ye una serie de cómic de René Goscinny (guionista) y Albert Uderzo (dibuxu) creada pal primer númberu del periódicu Pilote apaecíu n'ochobre de 1959.

Historia[editar | editar la fonte]

El tema y los principales personaxes de la serie fueron creaos nel espaciu de dos hores un día del mes de xunetu de 1959, nel apartamentu de Bobigny onde vivía entós Uderzo. Sal inicialmente nel periódicu Pilote y en 1961 asoléyase'l primer álbum Astérix le Gaulois. En 1974, los dos autores creen los Studios Idéfix. A la muerte de René Goscinny en 1977, Albert Uderzo continúa la serie solu y funda en 1979 les éditions Albert-René. En 1980 sal l'álbum Le grand fossé, el primeru fechu sólo por Uderzo.

El propósitu ye humorísticu y ensin pretensiones históriques. El cómic ta preñáu de falses imáxenes sobre los galos. Ente les más evidentes, pue citase:

  • los nomes en ix : solo dellos xefes llevaron nomes en rix, etimolóxicamente « el rei » (mesmu raigañu indoeuropéu que rex en llatín, o rajah);
  • les chimenees nes choces: los Galos nun conocíen la chimenea, la evacuación de los fumos facíase poles abertures del techu;
  • la ropa del druida Panorámix: constantemente en toga blanca, l'habitu de ceremonia;
  • los cascos: los homes lleven constantemente el so material de guerra sobre ellos (cascu, espada);
  • los menhires : los Galos probablemente enxamás llevantaron menhires. Na Galia ya los había anantes de la llegada de los galos y, en tou casu, esos últimos nun se llevantaríen na dómina de César;
  • l'escudu: el fechu de llevantar al xefe sobre un escudu nun yera un vezu de los Galos sinón de los Bárbaros, y especialmente de los Francos que llevaron esti vezu a la Galia nel sieglu V;
  • Ye poco probable igualmente atopar nun mesmu pobláu un druida y un bardu, pues les sos funciones yeren bien asemeyaes.

Sinopsis[editar | editar la fonte]

«Tamos nel añu 50 enantes de Xesucristu. La Galia ta dafechu tomada polos romanos... ¿Dafechu? ¡Non! Una aldea poblada por galos irreducibles resiste entovía y siempre al invasor. Y la vida nun ye fácil pa les guarniciones de llexonarios romanos de los pequeños campamentos de Babaórum, Aquárium, Laudánum y Petibónum.»

Al fondu de la so choza, Panorámix, el druida, prepara tovía un fervíu máxicu que multiplica les fuercies, y permite asina a un pueblu resistir a los romanos.

Astérix, Obélix y el so perru Idéfix viven nesi pobláu y deféndenlu de les invasiones romanes. Como diría Obélix: «¡Tán llocos estos romanos!».

Un cómic pa toles edaes[editar | editar la fonte]

La sonadía qu'algamó esti cómic ye especialmente debida al fechu de que cada ún pudo aconceyase alredor del humor: los dos personaxes centrales tan compuestos sobre'l modelu del dúu Laurel y Hardy (que faen aparición en Obélix et compagnie). Les situaciones y los personaxes son estereotipos (tolos nomes de los Galos terminen en "ix", tolos de los Normandos en "af", tolos de los Íberos en "on", de los Romanos en us y de los Exipcios en is). Los anacronismos asitien nun contextu galu los socedíos del mundu actual. Los xuegos de pallabres son accesibles. Podemos igualmente reconocer les cites culturales diverses y les caricatures de personaxes famosos (Pierre Tchernia, Jean Gabin, los Beatles, Eddy Merckx, Jacques Chirac... la llista ye llarga). El llinguaxe ye simple, fechu de pallabres corrientes ensin vulgaridá. Les abondoses amarraces ente los habitantes del pobláu o les batalles colos romanos o los pirates, siempre son presentaes nun contextu humorísticu. Una familia entera pue disfrutar d'una prestosa llectura d'Astérix.

Astérix y l'asturianu[editar | editar la fonte]

Por feches:

La empresa xixonesa Alborá Llibros Ediciones asoleyó nel añu 1992 una versión en llingua asturiana d'Astérix chez les bretons, que llevó por títulu Astérix en Britania (ISBN 84-7510-584-X). Esti trabayu foi traducíu por Xosé Antón González Riaño.
Nel añu 2013 asoleyaríase una nueva aventura d'Astérix en llingua asturiana, Astérix na tierra los pictos, editada por Bruño-Salvat, traducida por María Xosé Rodríguez López[1]. A la vista l'ésitu de ventes que supunxera esta versión, la mesma editorial entamó en 2014 l'asoleyamientu del primeru de los álbumes de la serie: Astérix el galu[2].
El día 22 d'ochobre de 2015 foi la estrena mundial del álbum nuevu Le Papyrus de César, que salió tamién editáu al empar que l'orixinal la versión en llingua asturiana como Astérix y el papiru de César. Arriendes d'ello, el mesmu día salió a la lluz tamién el segundu de los álbumes de la serie: La foceta d'oru. Dambos númberos tamién tán traducíos por María Xosé Rodríguez López[3].
El 15 de payares de 2016 asoleyáronse otros dos nuevos álbumes d'Astérix: el númberu 3, Astérix y los godos, y el númberu 4, Astérix gladiador, en versión asturiana de la mesma traductora que los anteriores exemplares, María Xosé Rodríguez López, trabayos fechos tamién baxo'l sellu de la Editorial Bruño-Salvat.
En xunu de 2017 publicáronse l'álbum númberu 5, La vuelta pela Galia d'Astérix, arriendes del álbum fuera de coleición Los XII trabayos d'Astérix, basáu na película d'animación del mesmu títulu, estrenada en 1976. Tamién cuerren al cargu de la mesma traductora y la mesma editorial que los anteriores.
El 19 d'ochobre de 2017 asoleyó'l númberu 37, Astérix n'Italia, al empar que l'orixinal francés, na estrena mundial del álbum, en versión asturiana de María Xosé Rodríguez López y de manes de la Editorial Bruño-Salvat.

El 24 d'ochobre de 2019 asoleyó'l númberu 38, La fía de Vercinxetórix[4], al empar que l'orixinal francés, na estrena mundial del álbum, en versión asturiana de María Xosé Rodríguez López y de manes de la Editorial Bruño-Salvat. Esi mesmu día anuncióse tamién l'espublización del númberu 6 Astérix y Cleopatra[5], siendo tamién una versión de María Xosé Rodríguez López pa la Editorial Bruño-Salvat, sicasí nun aportó a les llibreríes hasta'l 21 de payares d'esi mesmu añu[6].

Por númberos:

Álbumes[editar | editar la fonte]

René Goscinny (guionista) y Albert Uderzo (dibuxante)[editar | editar la fonte]

Albert Uderzo (tres la muerte de René Goscinny)[editar | editar la fonte]

  • 25. Le Grand Fossé (1980)
  • 26. L'Odyssée d'Astérix (1981)
  • 27. Le Fils d'Astérix (1983)
  • 28. Astérix chez Rahàzade (1987)
  • 29. La Rose et le glaive (1991)
  • 30. La Galère d'Obélix (1996)
  • 31. Astérix et Latraviata (2001)
  • 32. Astérix et la rentrée gauloise (2003)
  • 33. Le ciel lui tombe sur la tête (2005)
  • 34. L'Anniversaire d'Astérix et Obélix - Le Livre d'or (2009)

Jean-Yves Ferry (guionista) y Didier Conrad (dibuxante)[editar | editar la fonte]

Fabcaro (guionista) y Didier Conrad (dibuxante)[editar | editar la fonte]

Otros álbumes[editar | editar la fonte]

  • Fuera de coleición:
    • Astérix et le coup du menhir
    • Astérix et les Indiens
    • Comment Obélix est tombé dans la marmite du druide quand il était petit (textu de Goscinny ilustráu por Uderzo)
  • Mini-historietes:
    • En 50 avant J.C.
    • Le printemps gaulois
    • Rentrée gauloise
    • La mascotte
    • Mini, midi, maxi...
    • Au gui l'an IX
    • Etc, etc.
  • Otro :
    • Uderzo croqué par ses amis

Astérix nel cine[editar | editar la fonte]

Dibuxos animaos[editar | editar la fonte]

Per otru llau, Astérix inspiró munchos dibuxos animaos:

  1. Astérix le Gaulois (1967)
  2. Astérix et Cléopâtre (1968)
  3. Les Douze Travaux d'Astérix (1976)
  4. Astérix et la surprise de César (1985)
  5. Astérix chez les Bretons (1986)
  6. Le coup du menhir (1989)
  7. Astérix et les Indiens (1994)
  8. Astérix et les Vikings (2006)

Películes[editar | editar la fonte]

Tamién fueron rodaes dos películes, la primera fecha por Claude Zidi, la segunda por Alain Chabat. Christian Clavier y Gérard Depardieu interpretaron respeutivamente los papeles d'Astérix y d'Obélix.

  • Astérix et Obélix contre César (1999)
  • Astérix & Obélix : Mission Cléopâtre (2001)

Una tercera película, Astérix en Hispanie, realizada por Gérard Jugnot, tuviera prevista pa 2004, pero finalmente foi refugada por Albert Uderzo, al que nun-y prestara Astérix & Obélix : Mission Cléopâtre, a pesar de los 14 millones d'espectadores en tres meses d'explotación.

Un nuevu proyeutu ta en cursu p'adaptar p'álbum Astérix aux Jeux Olympiques, con Alain Delon, Gérard Depardieu (Obélix), Clovis Cornillac (Astérix), Jean-Claude Van Damme yDany Boon (salida prevista p'avientu de 2007).

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]