Ariane 5

De Wikipedia
Ariane 5
rocket series (en) Traducir
Ariane (es) Traducir
Información
Fabricante EADS Astrium (es) Traducir
Historia
Primer vuelu 4 xunu 1996
Retirada de serviciu 5 xunetu 2023
Operadores
Arianespace (es) Traducir
Carauterístiques
Fuercia motora Vulcain (en) Traducir, Aestus (es) Traducir y HM-7 (es) Traducir
Altor 59 metros
Masa 777 000 quilogramos
Ariane 4 (es) Traducir Ariane 5 Ariane 6 (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

L'Ariane 5 ye un cohete d'un solu usu diseñáu pa llantar satélites na órbita xeoestacionaria y pa unviar cargues a órbites baxes.

Fabricóse por mandáu de l'Axencia Espacial Europea (ESA) na EADS SPACE Transportation como contratista primariu, liderando un consorciu de subcontratistes. Arianespace encárgase de la xestión de les misiones y la comercialización, como parte del programa Ariane. EADS SPACE Transportation construi los cohetes n'Europa y Arianespace llánzalos dende'l centru espacial de Kourou, na Guyana Francesa.

Ye'l socesor del Ariane 4, pero nun ye un deriváu direutu. El desendolcu del Ariane 5 llevó 10 años y costó 7.000 millones d'euros. L'oxetivu inicial del Ariane 5 yera sirvir de llanzadera del ministresbordador Hermes. Cuando la ESA canceló'l proyeutu Hermes, el cohete destinóse a cumplir misiones dafechu comerciales.

Componentes[editar | editar la fonte]

La etapa crioxénica principal del Ariane 5, la H158 (H173 pa l'Ariane 5 ECA) denómase EPC (Étage Principal Cryotechnique/Primera Etapa Crioxénica). Consiste nun gran tanque de 30,5 metros d'altor con dos compartimientos, ún pa 130 tonelaes d'osíxenu llíquidu y otru pa 25 tonelaes d'hidróxenu llíquidu, y un motor Vulcain na base con una fuercia de 115.000 quilopondos (1,13 meganewtons). Esta parte de la primera etapa pesa alrodiu de 15 tonelaes tando vacía.

Axuntaos a dambos llaos asítiense dos propulsores de combustible sólidu, los P238 (P241 pal Ariane 5 ECA). Cadún pesa 277 tonelaes enllenu y furne una fuercia de 630.00 quilopondios (6,2 MN). Puen recuperase los propulsores al traviés de paracayíes. D'esti mou puen esaminase tres desendolcar les xeres. Sicasí, nunca nun los reempleguen.

La segunda etapa asítiase enriba la principal y perbaxo la carga. L'Ariane 5G emplega la EPS (Étage à Propergols Stockables/Etapa propulsora almacenable), propulsada por monometilhidracina (MMH) y tetraósidu de nitróxenu, anque l'Ariane 5 ECA emplega la ESC (Étage Supérieur Cryotechnique/Etapa superior crioxénica), qu'emplega hidróxenu llíquidu y sóledu. La carga y les etapes cimeres tán cubiertes nel llanzamientu por una carcasa que reduz la residentencia aerodnámica y que sepártase n'alcanzando abonda altitú.

Variantes[editar | editar la fonte]

La versión orixinal conozse como Ariane 5G (Xenérica) con una masa de llanzamientu de 737 tonelaes. La carga máxima que pue poner n'órbita xeoestacionaria establecióse nun entamu en 5970 qg, sicasí, tres delles prebes incrementóse a 6200 qg.

L'Ariane 5G+ tien una segunda etapa ameyorada que soporta una carga máxima de 6950 qg. Despegó trés vegaes en 2004.

En 2005 reemplazóse pol Ariane 5GS, que lleva 5 propulsores de combustible sóledu.

L'Ariane 5 ECA pue llevar cargues duples de 10 tonelaes máximu o una carga simple de 10,5 tonelaes. Esta variante emplega un nuevu motor Vulcain 2 na primer etapa, y una segunda etapa del tipu ESC-A, propulsada por un motor HM-7B, que pesa 6500 qg y lleva 14000 qg de propulsor crioxénicu. La segunda etapa usóse como tercera etapa nel Ariane 4; anque anguaño los tanques modificáronse p'acuertiar esta etapa.

L'Ariane 5 ES-ATV ye una variante específica pal llanzamientu de los Automated Transfer Vehicle (ATV), naves de furnimientu de la Estación Espacial Internacional. Esta variante emplega'l motor Vulgain 2 na primer etapa y EPS, la mesma que l'Ariane 5G na segunda.

Cohetes asemeyaos: Delta IV - Atlas V - Chang Zheng 5 - Angara - Protón

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Enjlaces externos[editar | editar la fonte]


Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]