Alice Calhoun
Alice Calhoun | |
---|---|
Vida | |
Nacimientu | Cleveland, 21 de payares de 1900[1] |
Nacionalidá | Estaos Xuníos |
Llingua materna | inglés |
Muerte | Los Angeles, 3 de xunu de 1966[1] (65 años) |
Sepultura | Forest Lawn Memorial Park |
Causa de la muerte | cáncanu |
Familia | |
Casada con | Max Chotiner (en) |
Estudios | |
Llingües falaes | inglés |
Oficiu | actriz, actriz de cine |
Premios | |
IMDb | nm0129896 |
Alice Calhoun (21 de payares de 1900, Cleveland – 3 de xunu de 1966, Los Angeles) foi una actriz cinematográfica d'Estaos Xuníos de la dómina del cine mudu.
Carrera[editar | editar la fonte]
El so nome completu yera Alice Beatrice Calhoun, y nació en Cleveland (Ohio). Debutó nel cine en 1918 con un papel ensin creitos, actuando nun total de 47 filmes dende entós hasta 1929. Como estrella de la compañía Vitagraph de Nueva York, ella siguió a la productora cuando la mesma alcontróse en Hollywood.[2] Ente los sos filmes destacaos figuren The Man Next Door (1923),[3] nel cual interpretaba a Bonnie Bell, y The Man From Brodney's (1923), cinta na que trabayaba col actor J. Warren Kerrigan so la direición de David Smith, con un guión basáu na novela de George Barr McCutcheon.[4] Otra de les sos producciones foi Between Friends (1924), adautación d'una hestoria de Robert William Chambers na qu'actuó xunto a Anna Q. Nilsson y Norman Kerry.[5] Ente les sos otres películes destaquen Pampered Youth (1925), The Power of the Weak (1926), Savage Passions (1927), y Bride of the Desert (1929).
Al igual qu'a otres estrelles de la dómina, la so voz nun-y dexó actuar con ésitu nel cine sonoru, siendo la única interpretación que fizo en dichu mediu un papel ensin creitos nel añu 1934.
Vida personal[editar | editar la fonte]
El so primer home foi Mendel Silberberg, un abogáu de Los Angeles, California. Casóse en mayu de 1926, y él solicitó'l divorciu en xunetu alegando que Calhoun caltenía otra rellación sentimental nel momentu de la so boda. El matrimoniu foi anuláu.[2]
En 1925 Calhoun invirtiera nuna sala de proyeición. Al pie del so segundu home, Max Chotiner, con quien se casara de callao en Ventura (California)[6] el 28 d'avientu de 1926, foi propietaria d'una cadena de sales nel área de Los Angeles. Con gran ésitu económicu, Calhoun y el so home collaboraron con diverses organizaciones caritatives locales, trabayando finalmente Chotiner como axente inversor.[2] La pareya divorcióse en 1938.[7]
Alice Calhoun finó en Los Angeles, California, en 1966 por causa de un cáncer. Tenía 65 años d'edá.[2] Foi soterrada nel Campusantu Forest Lawn Memorial Park de Glendale (California).
Pola so contribución a la industria cinematográfica, a Alice Calhoun concedióse-y una estrella nel Paséu de la Fama de Hollywood, nel 6815 de Hollywood Boulevard.
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ 1,0 1,1 Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Alice Calhoun Chotiner, 65, Starred In Silent Movies, New York Times, 6 de xunu de 1966, Páxina 41.
- ↑ The Screen, New York Times, May 29, 1923, Page 10.
- ↑ Notes of the Film, New York Times, 16 de setiembre de 1923, Páxina X4.
- ↑ The Screen, New York Times, 12 de mayu de 1924, Páxina 14.
- ↑ Alice Calhoun Reweds, New York Times, 5 de xineru de 1927, Páxina 18.
- ↑ Silent Screen Star Divorced, Los Angeles Times, 17 de xunu de 1938, Seición II, Páxina 2.
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
- Alice Calhoun na Internet Movie Database (n'inglés)
- Alice Calhoun n'AllMovie (n'inglés)
- «Alice Calhoun». en Find a Grave. (n'inglés)
- http://silentladies.com/BCalhoun.html
- http://silentgents.com/BBCalhoun.html