2712 Keaton

De Wikipedia
Ficha d'oxetu celeste2712 Keaton
asteroide[1]
Nome provisional 1937 YD[1], 1951 EA[1], 1971 QO2[1], 1978 XZ[1] y 1980 KF[1]
Tipu 1937 YD[1], 1951 EA[1], 1971 QO2[1], 1978 XZ[1] y 1980 KF[1]
Descubridor György Kulin[2]
Data de descubrimientu 29 avientu 1937[1]
Epónimu Buster Keaton
Llugar de descubrimientu Observatorio Konkoly (es) Traducir[1]
Categoría cinturón d'asteroides[1]
Magnitú absoluta 13,7[3] y 13,84[1]
Oxetu astronómicu padre Sol
Apoastru 2,241 AU[3] y 2,2395457774047 AU[4]
Periastru 2,0832061 AU[3] y 2,0840282710449 AU[4]
Argumento del periastru 334,8538 °[3] y 334,9086102128 °[4]
Carauterístiques orbitales
Periodu de rotación 6,7199 h[1]
Periodu orbital 3,18 a[3] y 1160,9614134897 d[4]
Semiexe mayor (a) 2,1622044 AU[3] y 2,1617870242248 AU[4]
Periheliu (q) 2,0832061 AU[3] y 2,0840282710449 AU[4]
Afeliu (Q) 2,241 AU[3] y 2,2395457774047 AU[4]
Enclín (i) 0,82003 °[3] y 0,82158788783774 °[4]
Escentricidá orbital (e) 0,04, 0,036536[3] y 0,035969664129033[4]
Socesión
2711 Aleksandrov 2712 Keaton 2713 Luxembourg
Cambiar los datos en Wikidata

2712 Keaton ye l'asteroide númberu 2712 de la serie (1937 YD), descubiertu'l 29 d'avientu de 1937 dende Budapest por G. Kulin. El mesmu día ya independientemente descubriólu tamién Karl Reinmuth (1892-1979) dende Heidelberg.

Nomáu asina n'honor de Joseph Francis ("Búster") Keaton (1895-1966). Conocíu n'España comu "Pamplines". Encomenzó nel "music-hall" xunta los sos pas a la edá de seyes años, col númberu conocíu como "The three Keatons". Dende 1912 trabayó nel cine y a magar de 1923 en grandes películes, como "El Navegante" (1924), "El xeneral" (1926), etc. Obres que faen de Keaton el más grande cómicu de la pantalla depués de Chaplin.

El nome foi propuestu por Garret V. Y R. Williams. Esti asteroide foi identificáu por Conrad M. Bardwell.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]