1453
De Uiquipedia
|
|
| Años: | 1450 1451 1452 - 1453 - 1454 1455 1456 |
| Décades: | Años 1420 Años 1430 Años 1440 - Años 1450 - Años 1460 Años 1470 Años 1480 |
| sieglos: | sieglu XIV - sieglu XV - sieglu XVI |
Índiz |
Acontecimientos [editar]
«Asediu de Constantinopla», pintura de 1499.
Xineru [editar]
- 6 de xineru - Federico III, emperador del Sacru Imperiu Romanu, otorga al so fíu Maximiliano el títulu de Archiduque d'Austria.
- 31 de xineru - Giovanni Giustiniani, militar xenovés, presentar en Constantinopla al mandu de 700 homes p'asistir a la defensa de la ciudá.
Marzu [editar]
Abril [editar]
- Los turcos otomanos, al mandu del almirante Baltoghlu, tomen les Isles Príncipe como prólogu a la Toma de Constantinopla.
- El margrave Alberto III Aquiles abandona les sos pretensiones territoriales sobre la ciudá de Núremberg en cuenta de una compensación económica.
- 6 d'abril - El Sultán otomanu Mehmed II empieza tomar de Constantinopla (Istambul).
- 12 d'abril - Constantinopla ye cañoneada polos turcos otomanos.
- 23 d'abril - Los otomanos ruempen el bloquéu griegu del puertu de Constantinopla tresportando 76 navíos per tierra.
Mayu [editar]
- 29 de mayu: La Cayida de Constantinopla pol Sultán otomanu Mehmed II marca'l fin del Imperiu bizantín y en delles periodizaciones de la Edá Media.
Xunu [editar]
- 5 de xunu - Se confiscan los bienes del comerciante francés Jacques Coeur pa dar prestu real a Carlos VII.
- 22 de xunu - Juan II de Castiella ordena executar al Condestable don Álvaro de Lluna, acusáu de herejía por Isabel de Portugal.
Julio [editar]
- 4 de xunetu - Son quemaos na foguera 41 xudíos en Breslau, Polonia.
- 17 de xunetu - Batalla de Castillon. Los franceses al mandu de Jean Bureau ganen a los ingleses sol mandu del Earl of Shrewsbury, quien ye asesináu.
- Enrique VI d'Inglaterra empieza a ser mentalmente inestable polo que Ricardo de York convertir en Rexente.
Agostio [editar]
Setiembre [editar]
Ochobre [editar]
- 19 d'ochobre: La recaptura francesa de Burdeos da fin a la Guerra de los Cien Años, con el ingleses reteniendo namá Calais en suelu francés.
Noviembre [editar]
- 2 de noviembre: remanez nel cielu de la Tierra la cometa Halley. 5 órbites antes, en 1074, fuera incluyíu nel Tapiz de Bayeux que conmemoraba la victoria normanda en la Batalla de Hastings tres la cual empecipiaríase'l conflictu ente franceses ya ingleses que desaguaría na Guerra de los Cien Años.
Avientu [editar]
Ensin Fecha [editar]
- La Universidá d'Istambul ye fundada. Ye una de les universidáye más antigües de Europa y la más en Turquía. Foi modernizada por Kemal Atatürk en 1933.
- Johann Gutenberg inventa la imprenta de tipos movibles.
- Ladislao Póstumu ye coronáu rei de Praga.
- Uzun Hassan xube a tronu en Persia.
- La Cayida de Constantinopla aguiya a los poderes occidentales a atopar nueves rutes comerciales.
- Los sabios bizantinos fuxen a occidente fundando les bases del Renacimientu.
- Los Estaos de Cominges incorporar a la Corona de Francia, siendo heredaos por Carlos VII de Francia.
Nacencies [editar]
- 25 de marzu - Pedro Fernández de Villegas, humanista español (m. 1536)
- 1 de setiembre - Gonzalo Fernández de Córdoba, el "Gran Capitán", militar español. (m. 1515)
- 13 d'ochobre - Eduardo de Westminster, príncipe de Gales (m. 1471)
- 22 de noviembre - Jacob Obrecht, compositor flamencu (m. 1505)
- Alfonso de Albuquerque, almirante portugués (m. 1515)
Muertes [editar]
- 28 de febreru - Isabella, duquesa de Lorraine (n. 1400)
- 29 de mayu
- Constantino XI, postreru emperador bizantín (muertu en batalla) (n. 1404)
- Giovanni Giustiniani, capitán italianu **
Lucas Notares, postreru gran duque del Imperiu Romanu d'Oriente ** Atanasio II, Patriarca de Constantinopla.
- 2 de xunu - Álvaro de Lluna, Condestable de Castiella
- 17 de xunetu - John Talbot, 1er. Earl de Shrewsbury, líder militar inglés
- 20 de xunetu - Enguerrand de Monstrelet, cronista francés
- 24 d'avientu - John Dunstable, compositor inglés (n. 1390)